Resultats de la cerca
Es mostren 2877 resultats
bradicàrdia sinusal
Patologia humana
Bradicàrdia ocasionada per un ritme sinusal lent.
Es veu sovint en persones sanes i atlètiques i en el puerperi, sense cap significat patològic, però també s’associa a certs estats morbosos, com en l’infart de miocardi i altres trastorns cardíacs, al mixedema, a la hipertensió endocranial, a la icterícia, etc
injecció epidural
Introducció d’una substància medicamentosa o anestèsica en l’espai epidural de la regió sacra.
Hom la realitza en l’administració de fàrmacs en certs tractaments analgèsics ciàtiques, lumbàlgies, etc i, sobretot, en l’assistència obstètrica en el moment del part, en què una anestèsia epidural sacrococcigeal continuada insensibilitza la regió en blocar els nervis raquidis de l’espai epidural
envelliment
Alimentació
Procés en el decurs del qual es desenvolupa el buquet i l’aroma adients d’un vi; és causat fonamentalment per reaccions d’oxidació i de formació d’èsters.
Pel que fa a les farines, l’envelliment fa referència al procés que es deriva de l’emmagatzematge durant unes quantes setmanes, temps en què millora llur capacitat de panificació, propietat que hom pot també aconseguir mitjançant certs additius anomenats millorants de les farines
sarcosporidis
Protistologia
Subclasse de protozous de la classe dels esporozous, de característiques semblants a les dels neosporidis, però sense càpsules polars; són també ameboides.
Alguns viuen paràsits als músculs i teixits conjuntius de certs vertebrats mamífers, ocells i rèptils i invertebrats aquàtics anèllids, etc De vegades llurs quists allargats formen grups que en madurar contenen espores falciformes Secreten una substància tòxica, la sarcocistina Són causants d’importants lesions musculars
Victor Segalen
Literatura francesa
Escriptor bretó d’expressió francesa.
Viatger incansable fou metge de la Marina, residí llargament a la Polinèsia i a la Xina, fet que és palès en l’exotisme de certs reculls poètics, com Stèles 1912 i Peintures 1916, proses poètiques La seva obra influí sobre PClaudel i Saint-John Perse
drago
drago de Canàries
© Fototeca.cat
Botànica
Nom genèric de diferents espècies del gènere Dracaena
( dracena
).
N'és una espècie representativa el drago de Canàries D draco , propi d’aquelles illes, que ateny una gran corpulència i una gran longevitat Dels dragos és extreta la sang de drago, resina utilitzada en l’elaboració de certs vernissos i pintures i que antany era oficial
política agrícola comuna
Economia
Conjunt d’objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l’organització del mercat interior europeu en llurs productes.
Amb una validesa directa dins el territori comunitari des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà 1985, la reforma del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives
antinutrient
Alimentació
Bioquímica
Substància que té la capacitat de fer disminuir considerablement el valor nutritiu de l’aliment que la conté.
N'hi ha de tres tipus substàncies que inhibeixen la utilització digestiva de les proteïnes antienzims, hemaglutinina i saponines, tanins i fibra, substàncies que inactiven les vitamines antivitamines i substàncies que interfereixen totalment o parcialment en l’assimilació de certs minerals àcid oxàlic, àcid fític, etc
barca
Tecnologia
Mena de recipient metàl.lic en forma de safata disposat a la part inferior de certes màquines i màquines-eines, on és emprat per a recollir el líquid refrigerant i la ferritja que és despresa durant la mecanització.
En certs mecanismes, com caixes de canvi, etc, és emprat per arecollir l’oli de greixatge la barca permet de recuperar el líquid, refrigerant o oli, el qual és utilitzat novament després d’haver passat per un filtre que en lleva les impureses que tenia en suspensió
sui et necessarii
Dret romà
Locució que vol dir ‘seus i necessaris’, aplicada en el dret romà als hereus de dret propi.
Aquests incloïen els fills del pater familias , els fills legítims o adoptius, la muller, etc, als quals corresponia, tant per testament com per abintestat, l’herència, la qual no podien renunciar si no era per un benefici d’abstenció que la llei pretorial preveia en certs casos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina