Resultats de la cerca
Es mostren 7959 resultats
el Matagalls

Vista del Matagalls des de les Agudes
© Jaume Ferrández
Cim
Pic (1.697 m) del Montseny, al NW del massís, termenal dels municipis de Montseny (Vallès Oriental) i de Viladrau i el Brull (Osona).
Format inicialment per esquists del Silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal Cim del Matagalls © CIC - Moià
castell de l’Ofegat
Castell
Antic castell del municipi de Tàrrega (Urgell), al NE de la ciutat, les restes del qual són situades dalt d’un tossal isolat.
Constava de dos recintes emmurallats i un torre circular que s’alçava al cim, i que encara es pot veure en part Documentat per primera vegada l’any 1133, en el testament de Gombau i la seva muller Agnès, la senyoria passà per moltes mans
serra de Callosa
Serra
Elevació muntanyosa de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l’esquerra del riu.
Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura El seu cim 568 m alt és termenal dels municipis de Callosa de Segura, Coix i Redovà, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer
Castell de Marsugà (Bulaternera)
Art romànic
Al cim d’un turó boscos, a l’est de Bulaternera, i dominant l’antiga via Confíuentana , existeixen unes ruïnes, anomenades els Castellars , del castell de Marsugà villa Marcugano , 951, bressol d’una família d’aquest nom, testimoniada en la documentació fins al segle XIII
Sant Martí de la Roca (Cameles)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església estratègicament situada en un cim, al sud de Cameles ECSA - Jamln Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis del segle XI i la capçalera de la nau afegida al segle XIV ECSA - A Roura Aquesta església és situada a la muntanya de la Roca o de Sant Martí, al cim d’una serra calcària, al sud del poble de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 33,6” N - Long 2° 40’ 55,8” E Per a arribar-hi des de Cameles cal prendre un corriol a peu què en mitja hora de camí mena al cim Història Aquesta antiga ermita, que per les…
Pujada a l’Obac
Ciclisme
Competició de ciclisme amb sortida a Terrassa disputada des del 1976.
Organitzada per la Penya Ciclista Nicky’s, té un recorregut de 10 km entre Terrassa i el cim de l’Obac Entre els seus guanyadors hi ha hagut Francesc Vallet, Isidre Cornella i Josep Lluis Morales Amb el temps fou inclosa a la Challenge de Barcelona
Monte Albán

Monte Albán
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de Mèxic, a l’estat d’Oaxaca.
Fundada pels zapoteques, a més de 1500 m sobre el nivell de la mar, les seves ruïnes palesen que fou conquerida o ocupada successivament pels mixteques i els asteques Al cim d’un turó es conserven les ruïnes d’un conjunt monumental amb temples i palaus
Muntanyes de la Costa
Serralada
Alineació muntanyosa del Canadà, paral·lela al litoral del Pacífic, vers on davalla esglaonadament i formant nombrosos fiords; té una extensió de 1 600 km entre la Serralada d’Alaska i la de les Cascades.
És formada per un aflorament granític orientat de NW a SE, de relleu alpí a causa de la intensa erosió glacial És drenada per nombrosos rius, els més importants dels quals són el Skeena i el Fraser El cim principal és el Waddington 4 042 m
serra de Las Estancias
Serra
Serra que forma part de les serralades Bètiques.
S'estén de SW a NE pel nord de la província d’Almeria, i la limiten les valls de Chirivel al nord i de l’Almanzora al sud Saliente n'és el cim més alt, amb 1 501 m Té jaciments de ferro, plom i zinc
el Montalt
Muntanya
Contrafort (595 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
Hom troba esmentat l’antic castell de Montalt el 1016 hi ha restes d’una construcció antiga i primitiva al cim, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina