Resultats de la cerca

Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata 1526 i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la Universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres 1540 Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador de béns episcopals

Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni 1539, assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies Amic de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja És pare del poeta  Galceran Durall i d’Aguilar El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona 1540

S’inicià al Club Cadí Canoë Kayak i s’especialitzà en eslàlom En categories inferiors obtingué resultats rellevants en l’àmbit estatal i internacional Representà Andorra en els Campionats d’Europa 2005, 2011 També disputà proves del circuit de la Copa del Món, tant a la Seu d’Urgell 2004-06, 2008, 2010 com a l’estranger Participà en el Campionat del Món 2007, 2009, 2011 i en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, amb la qual cosa es convertí en la primera piragüista d’aigües braves que representava Andorra en una cita olímpica

Probablement visqué i treballà a París, ja que la major part de les seves composicions foren publicades per impressors relacionats amb la cort reial francesa, com R Ballard i A Le Roy Sembla, però, que no ocupà cap càrrec a la capella reial F Rabelais el cita a Pantagruel Compongué sis misses, prop d’un centenar de motets, algunes cançons espirituals en francès i més de cinquanta chansons profanes Moltes de les seves obres foren transcrites per a llaüt El seu estil denota una gran capacitat en el tractament imitatiu de les veus i molt interès pels procediments canònics

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L’ Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L’ Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L’ Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…

La primera referència segura de l’església de Sant Climent data del 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Santa Maria d’Alaó, la dotà amb les quartes episcopals de Sant Climent d’Aulet, delmes i defuncions Un capbreu d’aquest monestir cita també les quartes i el delme d’Aulet, serveis de cena i dos homes amb tot el delme Fins a la desamortització del segle XIX consta dintre l’abadiat exempt alaonès Per tant, caldria identíficar-la amb l’església del poble d’Aulet, tot i que actualment és dedicada a sant Sadurní

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres collaboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia Cupido , 1945 i d’un drama La cita , 1948 ambdós codirigits amb A Moncunill Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa 1935, Fiesta del aspirantado y benjaminas 1943, La caja de cerillas 1944, etc realitzats gairebé sempre amb la collaboració d’altres cineastes El 1952 corealitzà amb Josep M Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans Fou…

Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860

Especialitzada en gimnàstica artística, fou la primera catalana a pujar al podi en un Campionat d’Europa en guanyar la medalla de bronze en salt 1996 S’entrenà amb Montse Ubia i amb la selecció espanyola a Madrid 1994-96 els anys previs a la cita olímpica d’Atlanta 1996, on disputà les finals del concurs general individual i per equips El 1994 fou campiona d’Espanya júnior i disputà tres finals del Campionat d’Europa de la categoria Com a sènior, participà en dos Campionats del Món 1995, 1996 El 1996 es proclamà campio-na d’Espanya del concurs general i en terra, i subcampiona en…