Resultats de la cerca
Es mostren 1352 resultats
paralitúrgia
Cristianisme
Cerimònia religiosa no prevista en els llibres oficials, però organitzada si fa no fa segons el model d’una celebració litúrgica.
El mot és d’invenció recent i tendeix a desaparèixer, atesa la flexibilitat actual de la litúrgia, després de la reforma del concili II del Vaticà
Celestí I
Cristianisme
Papa (422-432).
Féu costat a Ciril d’Alexandria en la polèmica contra Nestori, i envià legats al concili d’Efes 431 Trameté missioners a Escòcia i a Irlanda
śvetâmbara
Jainisme
Membre d’una de les dues grans sectes del jainisme, caracteritzada per l’hàbit blanc que porten els monjos i les monges, fet que els oposa als digambara
.
Coneguts ja al s I aC, sembla que la separació definitiva data del concili de Valabhī s VI, en què el cànon śvetâmbara rebé la redacció final
Innocenci IV
Cristianisme
Nom que adoptà Sinibaldo Fieschi en esdevenir papa (1243-54).
Continuador de la política teocràtica d’Innocenci III, deposà, l’any 1245, Frederic II i Conrad IV Refugiat a Lió, hi convocà el concili I de Lió
lladronici d’Efes
Nom amb què és conegut el sínode de bisbes de la línia monofisita presidit, a Efes, per Diòscor, patriarca d’Alexandria (449).
Rebutjà la distinció de dues natures en Crist i feu fugir els legats del papa Els fautors d’aquest sínode foren condemnats pel concili de Calcedònia 451
privilegi clerical
Dret canònic
Immunitat personal per la qual tota persona que deliberadament i sense causa eximent (com ignorància, legítima defensa, falta d’intenció) causi una ofensa greu i externa a un clergue (excepte si és un indigne: bígam, incestuós, criminal) cau en excomunió reservada al papa.
El mateix privilegi s’estén als monjos i religiosos Recollit en el codi de dret canònic, fou ja promulgat en el cànon catorze del concili II del Laterà 1179
Bernat de Berga
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1172-88).
Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble El 1179 assistí al concili III del Laterà Fomentà la vida canònica de la catedral, i protegí la ciència eclesiàstica
Luci III
Cristianisme
Nom que adoptà Ubaldo Allucingoli en esdevenir papa (1181-85).
Reuní el concili de Verona 1184, que condemnà el neomaniqueisme i, d’acord amb Frederic I Barba-roja, decretà el càstig material dels herètics inquisitio , a cura dels bisbes
corredempció
Cristianisme
Concepte teològic, no gaire precisat, que expressa la cooperació de Maria en l’obra redemptora de Crist.
El concili II del Vaticà refusà d’emprar aquest terme, que és estrany al Nou Testament Hom l’entén com l' assentiment total de Maria a la tasca exclusiva de Crist
consubstanciació
Cristianisme
Doctrina segons la qual la presència del Crist en l’eucaristia no comporta que desapareguin la substància del pa i la del vi.
Sostinguda per Luter i les esglésies luteranes, aquesta doctrina, que fins al concili de Trento fou possible en l’Església Catòlica, després en fou exclosa per la doctrina de la transsubstanciació