Resultats de la cerca

Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble El 1179 assistí al concili III del Laterà Fomentà la vida canònica de la catedral, i protegí la ciència eclesiàstica

El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti…

Pren el nom del patriarca Nestori de Constantinoble, el qual, per tal de defugir el perill de caure en l'apollinarisme i per tal de defensar la veritable divinitat i la veritable humanitat de Crist, refusà el terme theotokos mare de Déu, aplicat a Maria, perquè confonia ambdues realitats Fora d’aquest refús, la teologia de Nestori permet una lectura perfectament ortodoxa i tradicional Afirma palesament la unitat de Crist, preferint, però, el terme “conjunció” al terme “unió” i denunciant la fórmula de Ciril d’Alexandria “unió hipostàtica” com a portadora de monofisisme El temps li donà la raó…

Comprenia probablement l’antic municipi romà d’Ègara El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual com a primer bisbe d’aquesta seu vers el 464 fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d’Ireneu a Ègara Sembla que un altre bisbe d’aquesta ciutat, Nebridi 516-27, passà també a Barcelona, on és testimoniat el 540 Durant el període visigòtic hom coneix els noms d’uns altres sis bisbes d’Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a…

Estudià al seminari de Barcelona, a la Universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Al Collegi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sotsdegà Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, com ara la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya,…

Estudià a Solsona i es llicencià en dret canònic a Salamanca Ordenat de sacerdot el 1949, fou secretari particular del bisbe Josep Pont i Gol, a la diòcesi de Sogorb-Castelló 1951 i a la de Tarragona 1970 Del 1977 al 1990 fou bisbe de Menorca, on dugué a terme una tasca pastoral caracteritzada per la importància atorgada al mestratge catequètic, sobretot a través d’articles periodístics Del 1990 a 2001 fou bisbe de Solsona Fou un dels principals impulsors de la campanya iniciada el 1991 per a la creació d’una Conferència Episcopal Catalana en el marc del concili Tarraconense,…

El concili II del Vaticà refusà d’emprar aquest terme, que és estrany al Nou Testament Hom l’entén com l' assentiment total de Maria a la tasca exclusiva de Crist

Sostinguda per Luter i les esglésies luteranes, aquesta doctrina, que fins al concili de Trento fou possible en l’Església Catòlica, després en fou exclosa per la doctrina de la transsubstanciació

Silenciava la qüestió controvertida dels béns eclesiàstics secularitzats De fet no l’acceptaren ni els catòlics ni els protestants, però provocà, tanmateix, la suspensió del Concili de Trento per part del papa

Convocà el concili IV de Constantinoble , VIII ecumènic 869-870, que condemnà el patriarca Foci i rehabilità Ignasi Aprovà la versió eslava de la litúrgia romana feta pels sants Ciril i Metodi