Resultats de la cerca

Educada en un ambient d’una gran cultura literària, molt aviat decidí d’ésser escriptora, bé que fins a 33 anys no publicà la seva primera novella, The Voyage Out 1915 Òrfena de pares el 1904, es traslladà amb els seus tres germans al barri londinenc de Bloomsbury, d’on sorgí el nom del conegut grup intellectual anglès, amb un membre del qual, Leonard Woolf, es casà 1912 Començà com a crítica literària de The Times Literary Supplement , revista setmanal, on publicà la major part dels seus assaigs, aplegats primerament en dos volums, The Common Reader 1925 i 1932 La segona novella…

Es formà al Hollywood Studio Club, amb Charles Laughton i a l’Actors Studio de Nova York Inicialment encasellada en papers determinats pel seu físic, aviat trencà amb aquest estereotip i desenvolupà unes aptituds dramàtiques que li permeteren interpretar papers diversos fins a una edat molt avançada Debutà el 1943, però el seu primer paper protagonista fou a Take one False Step , de Ch Erskine 1949, als quals seguiren, entre més d’un centenar de títols, Winchester 73 , d’A Mann 1950, A Place in the Sun , de G Stevens 1951, The Diary of Anne Frank , de G Stevens Oscar del 1959 a la millor…

Casada amb Edward Wharton, més endavant 1907 es traslladà a França, que ja no abandonà La seva narrativa palesa influències de Henry Jammes i recull, en la temàtica, aspectes regionalistes, problemes de la societat novaiorquesa, etc Cal destacar-ne les novelles The House of Mirth 1905, Ethan Frome 1911, The Age of Innocence 1920, premi Pulitzer i The Gods Arrive 1932

Fou la protagonista predilecta de la primera època del realitzador Michelangelo Antonioni L’avventura 1959, La notte 1960, L’eclisse 1961, Il deserto rosso 1964 Altres films que protagonitzà són Modesty Blaise 1965, La cintura di castità 1967, La ragazza con pistola 1968 premi del Festival de Sant Sebastià, La pacifista 1971, Polvere di stelle 1973, Teresa la ladra 1973,  Il misterio di Oberwald 1980, etc El 1990 dirigí i interpretà Scandalo segreto Publicà la seva autobiografia,  Sette Sottane 1992 Entre altres distincions, l’any 1995 fou guardonada al Festival de Venècia amb el Lleó d’Or a…

Música precoç, a 11 anys publicà el seu primer disc, Björk , un treball de versions de clàssics de bandes com ara The Beatles, que fou un èxit popular a Islàndia La seva carrera musical continuà al seu país, on formà part de les bandes Exodus, Jam 80, Tappi Tíkarrass i Kukl, que canvià de nom per Sugarcubes, sextet de pop independent que obtingué reconeixement a les illes Britàniques Abans de la dissolució del grup, el 1992, publicà Gling-Gló 1990, un treball d’estàndards de jazz que Björk cantà majoritàriament en islandès i que posà de manifest el seu eclecticisme dins del terreny de la…

Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva…

Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843

Estudià pintura al San Francisco Art Institute i, alhora, fotografia L’any 1970 començà a treballar per a la revista Rolling Stone , de la qual n’esdevingué la fotògrafa principal el 1973, i més tard collaborà a Vogue 1983 i a Vanity Fair des del 1998 Parallelament, treballà en campanyes de publicitat i, sobretot, per a companyies de dansa, especialment per a l’American Ballet Theatre i la companyia de Mikhail Baryshnikov És reconeguda, a més, pels seus retrats d’icones de la música popular i de l’espectacle Bob Dylan, Mick Jagger, Michael Jackson, Bob Dylan, Bruce Springsteen, John Lennon,…

Filla de l’actriu Magda Schneider Famosa per les seves interpretacions de l’emperadriu Sissí, es revelà com a autèntica actriu el 1961 quan, a París, LVisconti la dirigí en l’obra teatral de JFord Dommage qu'elle soit une p , i en el cinema, en Il lavoro, sketch de Boccaccio 70 1962 De la seva filmografia cal destacar The Cardinal 1963, What's New, Pussycat 1964, La piscine 1969, Max et les ferrailleurs 1971, Ludwig 1972, Le vieux fusil 1975, Une histoire simple 1978, La mort en direct 1979 i La passante du Sans Souci 1982

Formà part del grup dadà a Zuric Des del 1916 ensenyà a la secció tèxtil de la Kunstgewerbeschule d’aquella ciutat El 1922 es casà amb HArp El 1928, a París, entrà en contacte amb PMondrian, ThVan Doesburg i Vantergerloo La seva principal activitat, a més de les seves pintures abstractogeomètriques de colors nets i vius i dels baixos relleus parallels als del seu marit, se centrà en dissenys per a roba, mosaics, decoracions, etc En 1937-39 publicà la revista Plastic