Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
cinema d’art i d’assaig
Cinematografia
Denominació de certes sales especialitzades en l’exhibició de films en versió original i íntegra d’obres de qualitat, de repertori clàssic, d’experimentació i d’avantguarda.
Amb diferent denominació Art et Essai, Art Houses, Films Clubs, Studios s’han estès arreu del món des de la fundació, a París, el 1926, del Studio des Ursulines, per Armand Tallier Als Països Catalans la modalitat no fou introduïda fins el 1967 L’activitat dels cinemes d’art i d’assaig vacilla entre la comercialitat i el compromís cultural, i han contribuït a l’expansió i la defensa del film d’autor Arreu del món són federats al CICAE Confederació Internacional de Cinemes d’Art i d’Assaig, amb seu a París
Rafel Niubò Baqué
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un dels fundadors de l’Escola d’Iniciació Esportiva de les Corts i de la Unió Barcelonesa d’Activitats Esportives UBAE, de la qual exercí de director general Formà part del Fòrum d’Esports de la Unió Europea i participà en la fundació de la Confederació Europea d’Esport i Salut, la qual presidí 1995-2003 Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2004-06 des d’on, entre altres coses, impulsà les seleccions catalanes Rebé la medalla d’or de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2009
John Sherman
Història
Polític nord-americà.
Exercí com a advocat 1844-55 i fou diputat pel partit liberal Membre del Senat 1861, assolí el càrrec de secretari del Tresor 1878-79 El 1880 fou designat senador de la Confederació i, cinc anys després, esdevingué president del Senat i vicepresident de la Unió, fins el 1889 El seu nom és conegut en la història de la legislació antitrust nord-americana, car la Sherman Anti-trust Act 1890 és una de les més famoses lleis federals elaborades per lluitar, tot declarant-les illegals, contra les combinacions d’empreses restrictives de la competència
Andrés de Santa Cruz
Història
Polític i militar bolivià.
Oficial mestís de l’exèrcit virregnal, s’uní als independentistes i collaborà amb José de San Martín 1821 El 1825 s’oposà a la política de José de Sucre i el 1826 presidí el govern peruà Destituí Bolívar i assolí la presidència de Bolívia 1829 Establí un règim autoritari, però fou un administrador eficient El 1836 derrotà els peruans i imposà una confederació peruanoboliviana, però mai no comptà ni amb el suport de l’aristocràcia ni amb les classes populars Vençut per una aliança del Perú, l’Argentina i Xile 1839, fou desterrat a Europa
Jefferson Davis
Història
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus,…
Zúric
Ciutat
Capital del cantó de Zúric, Suïssa, a banda i banda dels rius Limmat i Sihl, a la desembocadura del llac de Zúric.
És flanquejada per l’Uetliberg 803 m, al SW, i pel Zürichberg 678 m, al NE, als vessants dels quals hi ha els barris residencials És el principal nucli industrial i el principal centre comercial i financer de Suïssa indústria pesant i de precisió, tèxtil, editorial, etc borsa, banca i assegurances d’abast internacional Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universität Zürich, fundada el 1833 i Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, el 1855 Centre cultural museus, teatre d’òpera Després dels celtes helvecis, fou conquerida per Roma Turicum i annexada a la Gàllia…
pantà de Sant Ponç
Pantà de Sant Ponç, Clariana del Cardener
© C.I.C -Moià
Embassament
Pantà del Cardener en terme de Clariana de Cardener (Solsonès).
Iniciat el 1949 per la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals, fou inaugurat provisionalment el 1954 i definitivament el 1964 fou el primer pantà acabat a la conca del Llobregat Té uns 6 km de llarg i la cua s’apropa a la carretera de Solsona a Berga La resclosa fa fins a 60 m d’alçada i 309 de llargada Amb 24,7 hm 3 de capacitat, és destinat a la regulació del Cardener i el Llobregat Un branc de carretera que arriba de Santa Susanna línia Manresa-Solsona, pel Cardener, hi facilita la pesca esportiva
Confédération Française Démocratique du Travail
Organització sindical francesa sorgida el 1964 d’un congrés extraordinari de la Confédération Française des Travailleurs Chrétiens.
No confessional i més a l’esquerra que la darrera, fins als fets de Maig del 1968 fets de Maig féu costat a la Confédération Générale du Travail El 1970 assumí la lluita de classes i l’autogestió i, posteriorment, ha tendit a convertir-se en la central sindical del partit socialista A la dècada dels anys noranta moderà considerablement les seves posicions més esquerranes, i en el 44 congrés celebrat a Lilla 1998 es declarà partidària de l’adaptació, la negociació, la lluita contra l’exclusió i d’una mundialització solidària És integrada a la Confederació Europea de Sindicats
Bundestag
Assemblea legislativa de la República Federal d’Alemanya fins el 1990 i de l’Alemanya unificada a partir del mateix any, elegida per un període de 4 anys per sufragi universal directe.
Elegeix el canceller primer ministre a proposta del president de la república i controla el poder executiu A la Confederació Germànica 1815-66 l’assemblea federal Bundesversammlung rebia així mateix el nom de Bundestag a la República d’Àustria també fou el nom donat al Nationalrat Des de la fi de la Segona Guerra Mundial han estat cancellers Konrad Adenauer 1949-63, Ludwig Erhard 1963-66, Kurt Georg Kiesinger 1966-69, Willy Brandt 1969-1974, Helmut Schmidt 1974-1982, Helmut Kohl 1982-98 i Gerhard Schröder 1998-2005 Des del 2005 ocupa el càrrec Angela Merkel Té 709 escons 2017
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina