Resultats de la cerca

Romàntic conservador, escriví la novella històrica Marco Visconti 1834, els contes rimats La fuggitiva 1815 adaptada al català per Joan Cortada ‘La noia fugitiva’, 1834 i Ildegonda 1820 traduïda parcialment per Aribau i Luigi Monteggia, 1824 i el poema èpic I lombardi alla prima crociata 1826, a partir del qual Verdi compongué una òpera homònima, estrenada el 1843

Fou redactor de La Publicitat i de “La Humanitat”, i collaborador de “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” de Valls 1931-33, entre d’altres Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva , Melodia discordant i Canvi de ruta 1953

Es destacà com a autor de novelles i contes La fam 1930, on ataca els principis feudals de la religió El departament polític 1930, contra la burocràcia i el culte a la personalitat, etc Ha conreat també el teatre, i el 1935 publicà el recull de poesia El nostre jardí Fou condemnat a mort i, després, rehabilitat

Vida i obra Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura detectivesca, que fou seguida per  La veritat sobre Sigfrid 1927 i  L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France Continuà amb  L’anell i la fàbrica 1928, on casa el…

Obtingué un càrrec administratiu en el govern Féu d’intèrpret de la cultura magiar a Alemanya a través de les seves obres Magyarische Sagen, Märchen und Erzählungen ‘Tradicions, contes i llengendes magiars’, 1825, Geschichte der Magyaren ‘Història dels magiars’, 1828-31 És autor de Geschichte des Österreichischen Kaiserstaats ‘Història de l’imperi austríac’, 1834-50, on estudia la monarquia dels Habsburg

Llicenciada en literatura francesa per la Sorbona Residí uns anys a l’Argentina on collaborà a la revista “Sur” i als EUA Ha escrit les novelles La última niebla 1935 i La amortajada 1938, que representaren una ruptura amb la tendència del criollisme imperant en la literatura xilena, i els contes Las islas nuevas 1939, La maja y el ruiseñor 1960, etc

Fundà la Revue Fantaisiste 1859, precursora del parnassianisme Decadentista, les seves obres contenen una gran dosi d’erotisme Publicà poesia Philomela , 1864 Odelettes guerrières , 1871 Contes épiques , 1872 Le soleil de minuit, 1876 Soirs moroses , 1876, obres en prosa Histoires d’amour , 1868 Les folies amoureuses , 1877 La vie et la mort d’un clown , 1879 i drames Scarron , 1905

Autor de poemes Del aire , 1954, de contes Doce cuentos y uno más , 1956 i de novelles Ayer, 27 de octubre , 1958, es destacà, però, per les seves obres de teatre, en les quals féu una denúncia social amb intencionalitat crítica La camisa 1962, La condecoración 1965, El cuerpo 1967, José García 1979, Pablo Iglesias 1984 i La jerga nacional 1986

Havent començat a publicar poemes des del 1880, el seu Himno de los bosques 1891, Poemas rústicos 1902 i Idilio salvaje 1905 el consolidaren com a poeta de talla dins una línia parallela al Modernisme mexicà El paisatge i la gent de la terra són els temes tant dels seus contes i novelles curtes com de la dramatúrgia, molt influïda per JEchegaray

Fou un dels fundadors de la Biblioteca Popular de Teatre Catòlic Exercí de sacerdot i fou rector de Viladecans durant vint anys Estrenà o publicà obres teatrals, per a infants o bé de tipus moralitzador, entre les quals cal destacar Llar morent 1932 També el poema de caràcter medieval El príncep que cercà la felicitat 1933 i el conjunt Contes i narracions 1946