Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
adducte
Química
Dit de l’associació il·limitada de dues molècules en la qual una molècula d’un component és enterament o parcialment inclosa dintre d’una xarxa cristal·lina de l’altra.
Hi ha diverses classes de composts d’aquesta mena, els més coneguts són els anomenats clatrats
inoculació
Tecnologia
Addició al metall líquid, prèvia a l’emmotllament, de substàncies que actuen de nuclis de cristal·lització i en modifiquen, així, la microestructura cristal·lina i les propietats físiques i mecàniques.
soldadura
Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
ferrita
Electrònica i informàtica
Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, X podent ésser Ni, Co o Fe.
Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc
pedió
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina de la classe pedial que pertany al sistema triclínic i no té cap centre de simetria; per això no hi ha cap cara que en tingui d’equivalents.
Aquests cristalls són limitats per cares singulars i sense que, de vegades, n'hi hagi cap de parallela
electró lliure
Física
Electró d’energia no quantificada, com és el cas dels electrons que han escapat de l’atracció del nucli o dels que es mouen lliurement per la xarxa cristal·lina d’un metall.
macla
Tecnologia
Deformació de l’estructura cristal·lina d’un metall en la qual una zona ben definida d’aquesta pren una orientació diferent però constant i amb una relació determinada amb la resta del cristall.
Hom anomena pla de macla el pla de separació de les dues zones en el qual es produeixen més fàcilment les deformacions del metall Les macles són produïdes per esforços mecànics macles mecàniques o bé apareixen en l’operació de recuita macles de recuita , sobretot quan el metall ha estat sotmès, prèviament, a esforços de deformació
betulina
Química
Substància cristal·lina que es fon entre 248-251°C, soluble en àcid acètic, que hom extreu de l’escorça del bedoll, d’altres betulàcies i d’arbres d’altres espècies, i també del lignit.
antiferroelectricitat
Física
Polarització elèctrica espontània de certs cristalls iònics, en què la xarxa cristal·lina s’ordena en dues subxarxes amb polarització elèctrica de sentit contrari, de manera que la polarització macroscòpica és nul·la o feble.
assaig de característiques
Tecnologia
són aquells que cerquen determinar la composició química d’un material mitjançant anàlisis simplificades de tipus quantitatiu ( fotocolorimetria
), qualitatiu ( espectrofotometria
) o bé l’estructura cristal·lina, microgràfica o macrogràfica d’un metall o aliatge ( metal·lografia
).