Resultats de la cerca

De pell brunenca i proporcions massisses fins a 1 m de longitud llevat de la cua, i 45 cm d’alçada, viu als boscs boreals Omnívor i solitari, és molt agressiu i voraç Les glàndules anals desprenen una forta olor

Viu en rius i pantans de l’Amèrica del Sud És actiu durant la nit, i és un gran depredador d’altres vertebrats, però sobretot de cargols Hom el caça per la carn de la cua i per la pell

Es nodreixen de nèctar, i, malgrat que les femelles tenen un fibló molt potent a la cua, rarament piquen L’espècie més comuna als Països Catalans és Xviolacea , de 18 a 25 mm, amb el cos negre blavós i ales violades

La cua és dificerca, les aletes imparelles són unides, i les parelles tenen forma punxeguda l’endoesquelet és cartilaginós La bufeta natatòria és reticulada, i tenen un únic pulmó sense lòbuls La família comprèn actualment una sola espècie, la barramunda

El mascle té unes llargues plomes afuades a la cua És marí Nia a Escandinàvia i a Islàndia i hiverna a la Bàltica i a la mar del Nord Hom l’ha pogut observar accidentalment al delta de l’Ebre

Tenen dues aletes pectorals lobulades, la cua heterocerca i les dents punxegudes, còniques i fortes D’aquests peixos, que respiraven mitjançant brànquies i bufeta natatòria, sortiren dues branques, una de les quals donà lloc als amfibis i l’altra als celacants

Morfologia La tortuga mora Testudo graeca , com la seva congènere, la tortuga mediterrània T hermanni , presenta poblacions molt reduïdes en gravíssim perill d’extinció Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot mesurar fins 25 cm de longitud i és més regular que la de l’espècie precedent Aquesta espècie presenta esperons a les cuixes, una sola placa supracaudal i escates anteriors més aspres a les potes davanteres Manca l’escata grossa de la punta de la cua Per la resta d’aspectes, és molt semblant a la tortuga mediterrània T hermanni El cap i les potes són de color gris…

Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans

Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi…

És situada al Cua Cam, afluent del Sông Nhi Ha, a 25 km de la costa És un important port comercial exporta arròs, ciment i blat de moro i un nucli industrial, amb metallúrgia, construcció naval, ciment, molins d’arròs i oli de llavors