Resultats de la cerca
Es mostren 1479 resultats
desvinculació de patrimonis
Història
Legislació complementària de les lleis desamortitzadores espanyoles del s XIX en virtut de la qual foren posats en circulació els béns vinculats a la noblesa (mayorazgos) i abolides les senyories jurisdiccionals.
El problema de la necessitat de desvincular, que ja s’havien plantejat els illustrats, tingué les primeres repercussions pràctiques els anys 1798 i 1799, quan hom permeté la venda de predis vinculats sempre que el producte de les vendes fos ingressat a la caixa d’amortització El primer plantejament coherent del problema no arribà, però, fins a les corts de Cadis, que decretaren l’abolició de les senyories jurisdiccionals 6 d’agost de 1811 La durada d’aquestes mesures fou molt efímera, puix que foren anullades amb la tornada de Ferran VII Durant el Trienni Constitucional hom…
Manifestacions contra l’ensenyament del valencià
Milers de persones es manifesten contra el Decret de plurilingüisme del govern de la Generalitat Valenciana, que defensa un 25% d’hores lectives en català i un 25% d’hores en castellà Les manifestacions tenen lloc en diverses localitats de les zones castellanoparlants del País Valencià Oriola és on la participació és més elevada Les mobilitzacions reben el suport actiu de PP, Ciudadanos i Vox
Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana
Entitat privada creada a València el 1934 amb les mateixes finalitats que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants Publicà un butlletí per als mestres El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià Collaboraren en les activitats de l’Associació, entre d’altres, Carles Salvador, Enric Orts, Robert Moroder, Enric Valor, Lambert Castelló, Gaietà Huguet, Emili Beüt, J Senén, Ismael Rosselló, Josep Soler i Godes Deixà d’existir el 1938
Princeps namque
Dret català
Usatge que establia, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional.
L’usatge obligava també els nobles feudataris El costum implicava que no podia ser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present La forma de convocació fou reglamentada per la constitució de Ferran II Statuïm e ordenam de la cort del 1481 A partir del segle XVI, tanmateix, fou convocat, sovint, pel lloctinent general Perdurà fins al decret de Nova Planta
Antoni Vila
Història
Hel·lenista.
Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al collegi de l’orde de Gandia L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic
Francina Aina Cirer i Carbonell
Cristianisme
Monja fundadora.
De família pagesa i sense cap estudi, el 1851 fundà al seu poble una congregació de germanes de la caritat per tal de servir els malalts, instruir les nenes i ensenyar-los la doctrina El 1890 les seves monges foren incorporades, per decret del bisbe Cervera, a la Congregació de Germanes de la Caritat de Felanitx El 1989 fou beatificada per Joan Pau II
Felip VI signa la convocatòria d’eleccions generals
Després de l’intent fallit d’investidura de Pedro Sánchez al mes de març i els contactes infructuosos entre els partits per a obtenir prou suports per a un tercer intent d’investidura, el rei d’Espanya signa el decret de convocatòria de noves eleccions generals per al 26 de juny És el primer cop que, des del restabliment de la democràcia, es repeteixen eleccions generals per incapacitat de formar govern
Marc d’Efes
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Bisbe d’Efes 1437, assistí, acompanyant l’emperador Joan VIII Paleòleg, al concili de Florència 1438-39, on fou el capdavanter de l’oposició a la unió amb Roma i no en signà el decret Visqué a Constantinoble els darrers anys de la seva vida És autor de molts tractats teològics, d’obres ascètiques i litúrgiques i de poesies És venerat com a sant per l’Església ortodoxa
farga de destret
Història
Dret català
Als segles XII-XV, monopoli dels senyors jurisdiccionals, pel qual els habitants del terme d’un castell, una baronia o una quadra eren obligats a adquirir i a reparar les eines de treball a la farga del baró.
A vegades el servei de reparació era pagat mitjançant un cànon anual anomenat lloçol En algun cas, per especial concessió del baró, tingueren aquest dret senyors aloers, limitat, però, a llurs homes Generalment els barons arrendaven la farga a particulars o l’establien en emfiteusi Moltes universitats adquiriren aquest monopoli, que esdevingué una de les fonts d’ingressos d’alguns municipis, fins al decret de Nova Planta 1716
Vi vel gratis
Història
Privilegi que tenia la ciutat de Barcelona d’emparar-se ‘‘de grat o per força’’, en cas d’escassetat greu, del blat dels vaixells, àdhuc estrangers, que passessin per les seves aigües territorials.
Era aplicat també a carregament que amb animals era transportat vers Barcelona El 1328 els consellers n'explicaren l’origen i l’abast als paers de Tortosa el 1504 el sistema era ja molt perfeccionat, i era aplicat també per altres ciutats, com València i la ciutat de Mallorca Objecte, tanmateix, de discussió, el 1605 fou fet un memorial en la seva defensa Fou abolit amb el decret de Nova Planta