Resultats de la cerca

Documentat a Barcelona el 1835, les seves obres, en prosa, foren estrenades per la companyia de Josep ↑ Robrenyo , que potser les hi encarregà pensant en les pròpies capacitats interpretatives, els anys de la primera guerra Carlina, i promovien la mateixa ideologia liberal de les seves Se li atribueixen L’estudiant de la berruga, o Fra Crospis a la Garriga i El pare Colau a Vacarisses, o Els facciosos atrapats Es degué moure sempre en cercles radicals que participaven d’una concepció propagandística de la literatura, fet que explicaria la seva actuació com a adaptador del melodrama La aldea…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà minvant fins que…

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres compositors i…

Les dades sobre la seva vida són escadusseres Probablement passà algun temps a Itàlia, perquè Lanfranco el cita entre altres compositors actius en aquest país cap al 1533 Fou mestre de cor a la catedral de Beauvais almenys des del 1536 fins a la seva mort, que, segons l’epitafi de la seva tomba en aquesta catedral, degué ser prematura Les seves obres començaren a circular cap al 1520 i ben aviat li crearen una bona reputació Algunes peces s’havien atribuït a altres compositors com A Willaert, Lupus Hellinck, N Gombert o J Mouton Moltes de les obres que semblen seves per les indicacions de les…

Degué entrar a l’Escolania de Montserrat al voltant de l’any 1688, i allí es formà musicalment sota la direcció de Joan Garcia 1651-1707 A l’octubre del 1696 ingressà en el noviciat monàstic i professà a l’octubre del 1697 Formà part de la capella de música com a instrumentista A més, feu estudis teològics a Salamanca i ensenyà al monestir de San Pedro de Eslonza Lleó A Montserrat, a més de ser predicador major i prior, participà molt activament en la defensa de l’Escolania davant les pressions uniformistes de la congregació vallisoletana, a la qual era annexat el monestir des…

Si bé aquests escrits no semblen ésser anteriors a la dinastia XXI, els especialistes daten el text cap a la fi del període ramsèssida dinastia XX, en contra d’hipòtesis precedents que el situaven entre les dinasties XXII i XXVI Aquest text pertany al gènere sapiencial, de tradició en el món faraònic Màximes de Ptahhotep, del Regne Antic Instrucció d’Ammenemes I, etc i és una composició rimada, dividida en trenta capítols o cases L’autor hi contraposa l’home exaltat a l’individu tranquil, la qual cosa li permet criticar la falsedat, la còlera, etc, i lloar, en canvi, la sinceritat i l’…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellbell, al lloc anomenat el Vilar Segurament que, almenys al segle XIII, degué tenir categoria de parròquia, com en l’actualitat El lloc del Vilar és documentat des del 1294, mentre que l’església és citada el 1047 i el 1057 com a Santa Maria de Castellbell, i el 1294 ho és com a Santa Maria del Vilario de Castellbell El 1298 es produeix una donació per a la rectoria ad opus recturila , la qual cosa fa pensar que no era l’església parroquial del terme o bé que en aquesta època adquirí la categoria de parròquia El 1685 el rector encara vivia al…

Situada dins l’antic terme del castell d’Artés No degué passar mai de capella rural Al testament del 1299 de Bernat de Socarrats d’Artés es fan deixes a Santa Maria d’Artés, a Sant Joan i Sant Pere de la dita parròquia, així com a Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés L’única capella que correspon a alguna de les advocacions esmentades és aquesta Si bé no creiem que Sant Joan i Sant Pere siguin altra cosa que altars de Santa Maria, en canvi Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés poden correspondre a aquesta capella, ja que Salabernada és un mas prou important per haver tingut una capella al segle XIII,…

Situada dins l’antic terme de Montserrat, a la zona anomenada de la Tebaida, i no gaire lluny del Cavall Bernat Degué ser una de les diverses ermites que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1282, i encara que només apareix com a Sant Antoni, sense cap més detall, la referència correspon a un testament d’un habitant de Monistrol de Montserrat que fa deixes a Santa Maria de Montserrat, on vol ser enterrat, i a Sant Pere de Monistrol i a Sant Antoni per tant creiem que es refereix a aquesta capella L’església de Sant Antoni fou reedificada el 1490, i el 1498 s’hi feren reparacions…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Montserrat, a la zona coneguda com la Tebaida Fou sempre una capella eremítica Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat, dintre el qual terme es trobava De l’església hom diu que el 1217 ja hi havia una ermita dedicada a Sant Salvador i era habitada per eremites Les notícies documentals que hem trobat el 1282 parlen d’ella com a Sant Salvador, ermita de Montserrat, i el 1295 la citen com a Sant Salvador de la Penya Penna L’ermita seguí utilitzant-se contínuament però degué resultar molt malmesa durant la Guerra del Francès, per la…