Resultats de la cerca

Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…

Estudià dret a Barcelona i tornà a Andorra, on dirigí durant onze anys el setmanari Andorra 7 Afiliat al Partit Liberal, el 1993 fou escollit conseller del govern d’Òscar Ribas, a qui succeí en el càrrec quan dimití, amb els vots del G13 i els dos consellers de l’AND Agrupament Nacional Democràtic Arran de la inestabilitat política andorrana del 1996, pel desembre Forné dissolgué el parlament En les eleccions anticipades del febrer del 1997, recuperà el càrrec al capdavant del Partit Liberal, que aconseguí majoria absoluta El 1998 feu una profunda remodelació del govern arran de…

Militant de la joventut comunista des del 1933 i empresonat sota el feixime d’Antonescu, durant la Segona Guerra Mundial emigrà a l’URSS Diputat a partir del 1946, dos anys després accedí al comitè central del partit, el 1955 al politburó, el 1965 reemplaçà Gheorghiu-Dej com a primer secretari del PC romanès i el 1967 esdevingué president del consell d’estat Des del govern, propugnà una via romanesa cap al socialisme i rebutjà la teoria de Brežnev de la sobirania limitada condemnà la invasió soviètica de Txecoslovàquia de l’any 1968 Mantingué sempre una notable independència de l’URSS, pel…

Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se

Format com a militar a Itàlia 1957, dins l’exèrcit somali ascendí al rang de coronel El 1969, en negar-se a prendre part en el cop d’estat liderat per Siad Barre , aquest el féu empresonar Alliberat el 1975 i exiliat a Kenya, des d’aquest país liderà una de les guerrilles contràries al règim de Barre amb el suport d’Etiòpia, però fou empresonat pel règim comunista de Mengistu el 1985 a causa de les seves reivindicacions territorials en territori etiòpic Alliberat novament el 1991, a la caiguda de Barre es convertí en líder de la regió semiindependent de Puntland , i el 1998 en declarà l’…

Llicenciat en ciències biològiques, l’any 1977 s’afilià a les Joventuts Socialistes de Catalunya, i des d’aleshores milita al Partit dels Socialistes de Catalunya Regidor de Terrassa des del 1987, ocupà càrrecs en el consistori, entre els quals cal esmentar el de conseller de Cultura L’any 2002 succeí Manuel Royes a l’alcaldia de la ciutat, i confirmà aquest càrrec en les eleccions municipals del 2003 gràcies al suport d’ ICV - EuiA i ERC , pacte gràcies al qual es mantingué al capdavant del govern municipal després de les eleccions del 2007 i el 2011, bé que en aquesta segona legislatura…

Llicenciat en dret per la Universidad Complutense l’any 1979, el 1981 obtingué plaça per oposició a l’Audiència Provincial de Màlaga, la qual dimití poc després per incorporar-se a l’assessoria jurídica d' Alianza Popular , partit del qual fou secretari general interí en 1986-87 Regidor a Madrid des del 1983, fou elegit diputat en les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Madrid l’any 1987, any que fou senador de designació autonòmica Fou reelegit senador el 1989 i el 1993, i aquest darrer any en fou nomenat portaveu pel Grup Popular L’any 1995 fou elegit president de la…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya  ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions…

Fill d’un pastor protestant, estudià filosofia i història de l’art a Marburg i a Munic Contra la voluntat dels seus pares s’inscriví en l’escola d’art dramàtic de König Lluità en la Primera Guerra Mundial, acabada la qual formà part del moviment dadà a Berlín A partir d’aleshores fundà o dirigí diversos teatres Das Tribunal, de Königsberg 1919, Central-Theater 1923-24, Volksbühne 1924-27 i Piscatorbühne primera època 1927-28 segona època 1929-30, tots tres a Berlín Recollí les activitats desplegades en aquest darrer teatre en un llibre fonamental Das Politische Theater ‘El teatre polític’,…

Després de graduar-se en ciències polítiques a la Universitat de Yale 1966, ingressà voluntari a l'exèrcit i participà com a oficial de la marina a la guerra del Vietnam Fou condecorat diverses vegades per accions en combat Quan es reincorporà a la vida civil, fou un dels fundadors de l'organització dels veterans del Vietnam i fou portaveu del moviment Veterans del Vietnam contra la guerra Adherit al Partit Demòcrata, després d'un intent fallit de concórrer a les eleccions del Congrés 1972, estudià dret i el 1976 es graduà a la Boston Law School Fou vicegovernador de Massachusetts sota…