Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
invocació
Diplomàtica i altres branques
Fórmula d’un document públic amb la qual és invocada la divinitat.
Sovint aquesta fórmula és substituïda per un monograma o símbol
Xochipilli
Mitologia
Divinitat nàhuatl de les flors; també era coneguda pel nom de Macuilóchitl.
La iconografia conservada el representa com un home de cos roig amb la cara pintada de blanc, negre i blau a la boca i a la barba, amb una corona blanca i faldilla vermella de cargols Hom li atribuïa les malalties venèries, que ell provocava a qui no observava l’abstinència sexual els dies de la festa anyal
Vāyu
Mitologia
Divinitat indoiraniana del vent, reinterpretada diversament en les tradicions iraniana i índia.
Zoroastre l’escindí en dos aspectes antagònics un de bo i un de maligne En la tradició índia hom l’identifica sovint amb el prāṇa ‘energia vital’ omnipresent i fins i tot amb el brahman absolut
Tritó
Mitologia
En la mitologia grega, divinitat marina, fill de Posidó i d’Amfitrite.
Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags
Taranis
Mitologia
Divinitat celta, esmentada per Lucà, a la qual eren oferts sacrificis humans.
Ha estat identificada amb Júpiter, car es conserven epigrafies d’un Iuppiter Taranucus , però tots els intents per a determinar la seva figura i els seus atributs són hipotètics
rococó
rococó Capsa d’or amb plafons de nacre gravat amb incrustacions d’or
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil artístic de la primera meitat del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura (branques, fulles) i elements xinesos.
Afectà l’arquitectura, l’escultura i la pintura decoratives i les arts decoratives en llur totalitat És molt característica d’aquest estil la porcellana, que fou en aquest moment introduïda a Europa Per a molts tractadistes el rococó no fou res més que la darrera etapa del Barroc És a partir dels estudis dels germans Goncourt sobre el XVIII que el rococó fou considerat i estudiat com un estil amb una personalitat pròpia L’inici del rococó es donà a França amb els estils Regència i Lluís XV fou essencialment interiorista i existí total llibertat en la decoració, que fou d’una gran elegància,…
Pedro Calderón de la Barca
Música
Dramaturg castellà.
Vida Fill d’un funcionari reial, estudià amb els jesuïtes i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalá de Henares i a la de Salamanca 1614-21, època en què rebé l’encoratjament de Lope de Vega, del qual sovint és considerat hereu literari El 1651 fou ordenat de sacerdot El 1663 fou nomenat capellà de cort, i dos anys després, arran de la mort de Felip IV, superior de la Congregació de Sant Pere de Madrid En la producció de Calderón, que comprèn unes 200 obres, destaca un gran nombre d’actes sacramentals, en els quals la música té una funció simbòlica i és part constitutiva del mateix argument…
mística
Religió
Cristianisme
Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…
Isis
Representació d'Isis, esposa d'Osiris i mare d'Horus, a la tomba de Sethi I, a la vall dels Reis
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat egípcia, d’origen celestial, assimilada a Hathor o a l’astre Siri.
Vinculada al mite d'Osiris, del qual era esposa, li donà nova vida quan havia estat assassinat i en concebé un fill Horus, destinat a venjar el crim El seu culte s'espargí per tota la Mediterrània i penetrà a Grècia i a Roma, i els seus misteris es difongueren fins a la Germània i la Gàllia La iconografia la representava amb el signe jeroglífic, indicador del seu nom, sobre el cap, o bé amb dos corns bovins que emmarcaven un sol
Freyr
Mitologia
Divinitat escandinava del matrimoni, de l’abundància i de la claredat del sol.
És fill de Njörd i germà de Freyja
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina