Resultats de la cerca
Es mostren 5067 resultats
vistavision
Cinematografia
Marca enregistrada de la tècnica cinematogràfica que consisteix a impressionar fotogrames de mida doble de la normal.
Les còpies positives, però, s’obtenen sobre una mida estàndard Amb aquest procediment s’aconsegueix, mitjançant projectors especials, projeccions de gran format i alhora una gran precisió d’imatges
mordant
Disseny i arts gràfiques
Regle doble emprat pels caixistes per a subjectar l’original i assenyalar la ratlla que van component.
insaturat | insaturada
Química
Dit dels composts que tenen almenys un doble o un triple enllaç entre dos àtoms de carboni.
Pel fet de tenir enllaços π molt febles, els composts insaturats actuen com a nucleòfils amb els àcids de Lewis i donen reaccions d’addició amb l’hidrogen i els halògens, a causa del trencament homolític de llurs enllaços
conduplicat | conduplicada
Botànica
Dit de la fulla, el pètal, el cotilèdon, plegats en doble en el sentit de la llargària.
Algol
Astronomia
Estel doble, format per dos estels separats uns 10 milions de quilòmetres, a la constel·lació del Perseu.
Es tracta realment d’un sistema triple, ja que Algol A i Algol B orbiten ensems al voltant d’un tercer estel És el prototip dels estels binaris eclipsants de període comprès entre 2 i 3 dies Algol A estel blau de la seqüència principal, de classe B 8 i 3,7 masses solars és el més brillant del sistema i produeix gairebé tota la llum que hom rep Algol B estel vermell, de classe G i 0,8 masses solars gira al voltant d’Algol A en 2,87 dies Els eclipsis que l’un produeix en l’altre són el motiu de la variació de magnitud entre els valors 2,2 i 3,5 El sistema és a una distància mitjana de 90 anys…
integral de superfície
Matemàtiques
Integral definida sobre una superfície.
Donada una superfície S a l’espai, parametritzada per l’assignació u,v ∈ D ⊂ℝ 2 → r u,v = x u,v , y u,v , z u,v , i una funció real f definida i fitada sobre S, f S ⊂ℝ 3 →ℝ, definida per l’assignació r → f r , valor donat per la integral quan aquesta integral doble existeix Hom l’anomena integral de f sobre S Hom pot definir també la integral de superfície d’una funció vectorial Donada la superfície S , i una funció vectorial definida i fitada sobre S , f S ⊂ℝ 3 →ℝ 3 , la integral de f sobre S o flux de f a través de S és la integral quan aquesta integral doble…
duplicació de l’ADN

La duplicació de l’ADN
© Fototeca.cat
Bioquímica
Procés de síntesi de l’ADN que fa possible la transmissió de la informació genètica entre generacions cel·lulars.
James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’…
Julio Oliver Cañadas
Rem
Remer.
S’inicià al Club Natació Banyoles com a cadet i després competí amb el Club Nàutic Amposta En categories inferiors fou cinc cops campió d’Espanya, aconseguí la medalla de bronze en esquif al Mundial juvenil 1978 i es proclamà quatre cops campió del món sub-21, en vuit amb timoner 1978, en dos sense timoner 1979, en quatre scull 1981 i en doble scull 1982 Com a absolut fou onze cops campió d’Espanya en quatre amb timoner 1981, en vuit amb timoner 1979, 1981, 1982, 1983, en dos sense timoner 1979, en quatre sense timoner 1984 i en doble scull 1982, 1983, 1984, 1986…
Fernando Climent Huertas
Rem
Remer i dirigent esportiu.
Desenvolupà una part de la seva carrera a Catalunya Amb el CN Banyoles es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1978, quatre amb timoner 1983, quatre sense timoner 1983, esquif 1984 i vuit amb timoner 1984 En l’àmbit internacional, participà en disset Campionats del Món i guanyà diverses medalles en diferents categories or en vuit amb timoner 1979 i dos sense timoner 1993 plata en vuit amb timoner 1977 i doble scull 1989 bronze en vuit amb timoner 1980, 1981, 1982, dos sense timoner 1985 i quatre sense timoner 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on…
trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or encunyada a Barcelona des del regnat de Felip II (III de Castella) fins a l’inici de la guerra dels Segadors.
Representà l’abandó transitori del patró escut de 22 quirats de llei i la represa del doble ducat de 23,75 quirats També foren batuts el mig trentí i el terç de trentí , dit onzè El trentí copià, inicialment, el tipus del doble excellent dels Reis Catòlics, i des del 1618 passà a incorporar la data als onzens i des del 1622 als trentins A partir del 1626 hom hi afegí una marca B, tot contramarcant les monedes anteriors Des del 1640 hom hi contramarcà un escudet barceloní en cairó Des del 1618 el valor del trentí s’estabilitzà en la cotització de 33 rals, d’on el nom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina