Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
Karol Hubert Rostworowski
Teatre
Dramaturg polonès.
Després d’una primera etapa d’influència ibseniana, aprofundí l’estudi psicològic de l’home, com en Judasz z Kariotu 1913 i Kajus Cesar Kaligula 1917 Excellí sobretot en els drames rurals i en l’anàlisi de problemes ètics cristians, com pecat, consciència, remordiment En aquest sentit cal destacar Niespodzianka ‘La sorpresa’, 1929, Przeprowadzka ‘La mudança’, 1930 i U mety ‘En la meta’, 1932
Francisco de Rojas Zorrilla
Teatre
Dramaturg castellà.
Estudià humanitats a Toledo i a Salamanca i residí més tard a Madrid, on portà una intensa vida teatral i es guanyà ràpidament el favor del públic i sobretot de la cort de Felip IV, moltes festivitats de la qual foren animades per representacions de les seves obres Aquestes foren publicades per l’autor en dues parts 1640 i 1645 respectivament Rojas retoca i poleix el seu teatre fins a assolir en ocasions una elegància i perfecció extraordinàries, i es destaca per uns trets característics, com la figura de la dona venjadora del seu honor Cada cual lo que le toca, Progne y Filomena , la…
José María Rodríguez Méndez
Teatre
Dramaturg castellà.
Llicenciat en dret Resident a Barcelona Considerat el representant més important del teatre castellà de la postguerra, recreà diversos temes de la història recent Vagones de madera 1959, sobre la guerra del Marroc, El círculo de tiza de Cartagena 1963, sobre la revolta cantonal, Bodas que fueron famosas del Pingajo y la Fandanga 1976, sobre la crisi del 1898, i traçà també un retrat amarg i verídic de la societat contemporània Flor de otoño 1974, sobre els ambients bohemis i anarquistes de la Barcelona dels anys vint, o Los inocentes de la Moncloa 1964 Publicà un gran nombre d’articles,…
Wang Shifu
Teatre
Dramaturg xinès.
És considerat com l’autor més important de la dinastia yuan, sobretot per una obra encara avui apreciada, Xi Xiangji ‘Història de la cambra de l’oest’, basada en un conte popular Aquesta peça destaca per la força dels caràcters i la vivacitat del diàleg
Jean Vauthier
Teatre
Dramaturg francès.
Es revelà com a autor d’avantguarda, en la línia de Ionesco i Adamov, amb Impromptu d’Arras 1951 i obtingué gran èxit amb Capitaine Bada 1952, obra allegòrica i satírica sobre un personatge en constant rebellió Altres obres són Le personnage combattant 1956, Les prodiges 1958, Le rêveur 1961, Badadesque 1965, Le sang 1970, Ton nom dans le feu des nuées, Elisabeth 1976, etc Realitzà també importants adaptacions de Sèneca, Maquiavel, Shakespeare i Marlowe
Rodolfo Usigli
Teatre
Dramaturg mexicà.
La seva obra palesa una forta influència de BShaw A part texts teòrics, com Itinerario del autor dramático 1940 i Anatomía del teatro 1966, les seves peces més conegudes són El niño y la niebla 1936, El gesticulador 1937, La familia cena en casa 1942, Corona de sombra 1943, Corona de fuego 1960, Corona de luz 1964 i Buenas vacaciones, señor presidente 1972
Sergej Mikhajlovič Tret’akov
Teatre
Dramaturg rus.
Vinculat de molt jove als cercles avantguardistes del seu país, viatjà a Alemanya, on conegué Brecht i Piscator, que influïren decisivament en la seva concepció del teatre El caràcter crític de les seves obres l’enfrontà amb el règim soviètic, que el féu empresonar i afusellar Cal esmentar Zeml’ja dybom ‘La terra s’alzina’, 1923, Protivogazy ‘Màscares de gas’, 1924 i Ryči Kitaj ‘Braola, Xina', 1926 Escriví també assaigs en els quals propugnà una literatura documental que reflectís acuradament les contradiccions socials
Cyril Tourneur
Teatre
Dramaturg anglès.
Autor de dues tragèdies — The revenger's tragedy 1607, inspirada en el Hamlet shakespearià, i The atheist's tragedy 1611—, hom li atribueix també el drama The Nobleman 1612 i el tractat satíric Laugh and lie down 1605
Tian Han
Teatre
Dramaturg xinès.
Començà a escriure molt jove i la seva obra, molt prolífica, li donà gran popularitat D’ella cal destacar Hancai ‘Secada’, 1930, Jijiusan ‘erole yueguaugqu ‘Serenata a mitjanit’, 1932 i Huiqun zhigu ‘Cançó del retorn de la primavera’, 1932, escrites totes en un llenguatge apassionat
Manuel Tamayo y Baus
Teatre
Dramaturg castellà.
Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela 1851, inspirada en Schiller, Virginia 1853, etc Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve 1856 i Los hombres de bien 1870 La seva obra cabdal és Un drama nuevo 1867, ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina