Resultats de la cerca

Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Belló de Carcassona el 874 pertanyia al comte Miró Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863

Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…

El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del castell,…

És situat en un coster, damunt la riba dreta de la Valira, aigua amunt del poble

El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià L’agricultura és la principal activitat econòmica del municipi gràcies a la canalització de l’aigua del Bolès i de la Tet canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà La superfície agrícola és de 367 ha els arbres fruiters ocupen 104 ha 84 de presseguers i 20 d’albercoquers, la vinya, 204 ha 58 que produeixen vi amb denominació d’origen controlat, les hortalisses, 74 ha 25 d’enciams, 31 d’escaroles, 9 de tomàquets, els cereals i el farratge ocupen 1 ha cadascun La ramaderia consta de 205 caps de bestiar oví El poble 423 h agl 1982,…

Especialista en les proves de tanques, fou tres vegades campiona de Catalunya dels 400 m tanques 1983, 1987, 1990, tres vegades subcampiona d’Espanya 1983, 1984, 1987 i una tercera 1985 Formà part de l’equip de l’AE l’Hospitalet que superà el rècord català dels 4 × 400 m 1989 Fou atleta del FC Barcelona, l’Associació Esportiva l’Hospitalet i del Club de Natació Barcelona

Guanyà tres títols estatals entre el 1975 i el 1976 i participà en l’Europeu juvenil 1976 En categoria absoluta fou campiona d’Espanya per equips i de Lliga amb el Club 7 a 9 1979 i amb el CT Barcino 1980, 1981 També fou quatre cops campiona estatal de dobles 1978, 1980, 1982, 1983 Participà en els mundials 1979, 1981 i fou subcampiona per equips en els Jocs Mediterranis 1983

Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or

S’inicià al CE Laietà, i el 1936 passà als infantils del FC Barcelona Després de la Guerra Civil jugà de nou al CE Laietà 1939-41 fins que es reorganitzà la secció de basquetbol del Barça, on jugà entre el 1941 i el 1951 Posteriorment fitxà per la UE Mongat 1951-52, el RCD Espanyol 1952-54, el CB Aismalíbar 1954-55 i el Manresa 1955-56, equip en el qual es retirà Guanyà sis Copes del Generalísimo 1943, 1945-47, 1949-50 i nou Campionats de Catalunya 1942, 1943, 1945-51 Disputà 20 partits amb la selecció espanyola absoluta, inclosa la seva participació en el primer Campionat del Món 1950

Fou una persona cabdal en el procés d’innovació i de restauració del joc a les Terres de l’Ebre Membre del Grup Cultural Rasquerà i del Club de Bitlles Amposta, gràcies a la seva empenta els clubs del Perelló, Deltebre, els Alfacs, Amposta i la Sénia formaren part dels dotze primers clubs que s’incorporaren a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB el 1988 Fou representant territorial del Montsià i el Baix Ebre, primer, i de Tarragona, després, de la FCBB