Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
ecu
Economia
Unitat monetària de compte de la Comunitat Econòmica Europea, vigent del 1979 al 1999.
Es definia per la suma ponderada de les monedes dels estats membres En la composició, els percentatges de participació es calculaven sobre la base del PNB i del volum comercial de cada estat Hom l’utilitzà sobretot com a referència en l’establiment del canvi entre les monedes dels diversos estats membres i en les operacions d’intervenció o de crèdit El 1989 s’hi incorporà la pesseta Cessà d’existir amb l’entrada en vigor de la Unió Política i Monetària establerta pel Tractat de Maastricht 1993, al mateix temps que entrava en vigor la moneda única europea euro
la Busca
Història
Nom donat al partit format a Barcelona al voltant del 1450 per lluitar contra l’oligarquia urbana anomenda la Biga davant la divergència d’opinions o d’interessos per a pal·liar la crisi econòmica (conflicte conegut amb el nom de la Busca i la Biga).
Agrupà principalment mercaders, artistes i menestrals Els dirigents foren alguns ciutadans honrats descontents, mercaders i, durant la primera etapa, fins el 1455, alguns membres dels dos estaments inferiors La Busca propugnava principalment la devaluació de la moneda, l’adopció de mesures proteccionistes i el sanejament de l’administració municipal per a l’aplicació d’aquest programa, el partit popular cercà —i trobà— el suport reial a través del governador Galceran de Requesens i l’accés al govern municipal monopolitzat per la Biga, contrària a aquestes mesures Aconseguí la primera victòria…
Vasilij Sergejevič Nemčinov
Economia
Economista soviètic.
Després de la mort de Stalin treballà per la revitalització dels estudis econòmics i defensà la integritat científica Utilitzà el mètode matemàtic en la seva anàlisi econòmica A partir del 1962 participà en el debat sobre problemes de la gestió econòmica socialista i es pronuncià a favor d’una major autonomia per a les empreses És autor de nombroses obres, entre les quals sobresurten L’ús de les matemàtiques en la investigació econòmica 1959 i El valor i els preus en l’economia socialista 1961
Tractat d’Unió Política
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Econòmica i Monetària forma la Unió Europea.
El Tractat d’Unió Política reforçava els lligams dels membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assolí la Comunitat justificà també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Englobava diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’Europa social,…
Información Comercial Española
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’economia publicada a Madrid des del 1898.
Editada pel ministeri de comerç, el 1959 inaugurà una nova etapa sota la direcció d’Enrique Fuentes Quintana, director del servei d’estudis econòmics Ha dedicat dos números monogràfics a Catalunya Noticia económica de Cataluña febrer del 1962, obra del seminari de política econòmica de la Universitat de Barcelona, i Estructura y coyuntura en la economía catalana maig-juny del 1968, dirigit per Joan Sardà i Dexeus Dedicà també un número a El País Valenciano gener del 1974 alguns dels articles han estat publicats a “Els Quaderns”, de Gorg, amb el títol Nova frontera econòmica País Valencià 1974
despesa pública
Economia
Volum de les despeses fetes per l’administració per satisfer necessitats col·lectives.
Fins al s XIX l’estat es limitava a finançar l’administració civil, les despeses de caire militar i una gamma força limitada de serveis públics Al s XX, sobretot a partir dels anys vint, el volum de les despeses públiques ha augmentat d’una manera molt notable La intervenció estatal en la vida econòmica s’ha anat incrementant i diversificant com a conseqüència del fet que el mateix desenvolupament econòmic exigia, d’una banda, una política més activa d’obres públiques i, de l’altra, una intervenció directa de l’estat en els sectors directament productius com és ara el de les empreses…
empresa multinacional
Economia
Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats en diversos països mitjançant inversions directes.
El caràcter de corporació multinacional, inicialment reservat als organismes bancaris, fou, a partir del 1965, assumit majoritàriament per empreses privades fortament concentrades, que s’installaren en els llocs on els costs de producció eren relativament més baixos així se situaren al marge de les mesures reguladores del funcionament del capitalisme en un país determinat
merino
Història
Oficial públic que s’encarregava de l’administració econòmica, financera i judicial d’un territori.
El merino aparegué al s XI Durant l’alta edat mitjana hi hagué merinos majors a les grans regions administratives Galícia, Lleó i Castella en tingueren un cadascuna A Navarra els merinos eren delegats del rei en terres reials i a Aragó tingueren sobretot atribucions econòmiques
aixec de béns
Dret penal
Provocació voluntària d’una situació d’insolvència econòmica amb la finalitat de perjudicar els creditors.
Constitueix delicte i pot ésser comès mitjançant la fuga del deutor amb els seus béns, la simple ocultació o la desaparició del seu patrimoni, la realització de vendes simulades o fraudulentes, l’assumpció de deutes, etc, sense que calgui, però, esgotar tot el patrimoni, perquè pot afectar només una part, si amb això dificulta o impossibilita que els creditors cobrin llurs crèdits Sempre, però, cal la intenció de perjudicar els creditors, intenció que normalment ha d’ésser deduïda de les circumstàncies de lloc, moment o d’altres Juntament amb els delictes de fallida i concurs fraudulents i d’…
superintendent | superintendenta
Història
Funcionari encarregat de l’administració econòmica de l’Estat espanyol als s. XVIII i XIX.
Aquest càrrec fou creat per Felip V 1714, i la seva importància anà augmentant fins a exercir les funcions d’un ministre d’hisenda La seva autoritat fou reconeguda sobre el consell d’hisenda, que es convertí en un organisme consultiu Fou suprimit el 1848
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina