Resultats de la cerca

La iconografia romana reelaborà els tipus grecs de níkē de fet, les níkai són anomenades indistintament victòries , com la coneguda Victòria de Samotràcia i en feu un dels temes més difosos, especialment per a illustrar les victòries dels emperadors en els relleus històrics, com a símbol en les monedes, en la glíptica, en els plafons dels arcs de triomf, etc Sovint enarbora un trofeu d’armes de bàrbars o escriu els fasts victoriosos damunt l’escut

Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari 1958 i en fou president 1969 Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà 1969 i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell competitiu des del 1924 Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera 1977 Simultàniament collaborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme

Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis S'hi admeten les dones Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial

El seu primer treball conegut és la làmina amb l’escut de Gaspar de Guzmán 1632 Féu diversos retrats —Berenguer d’Oms i de Santapau 1633, Diego del Corral 1634, Joan Pere Fontanella 1639—, alguns basats en retrats d’altres artistes, i també féu portades de llibres Gravà segells per a la diputació general de Barcelona 1638 La seva obra, barroca i caracteritzada per la finor i per la correcció formal, és coneguda fins el 1642

L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona

El 1950 s’establí a Sabadell, on s’afilià a la Societat El Recreo, que s’acabava de formar al barri de Ca n’Oriac 1952 Aviat començà a participar en competicions d’àmbit local i comarcal Tingué un important colomar amb més de trenta exemplars Sempre formà part de la junta directiva del club, que presidí durant dotze anys D’altra banda, fou nomenat àrbitre per la Federació Catalana de Coloms Esportius 1959 i, posteriorment, en rebé la medalla i l’escut

Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de  La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès  i  El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya  de Barcelona Publicà els reculls poètics  Ramell de violes 1879 i  Balades 1881, i el poema històric  Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista

Situació Absis de l’església, amb un parament fet de perfecta carreuada, bastit sobre un potent sòcol ECSA - A Roura L’església de Sant Joan centra i presideix la població d’Oms Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 36” N - Long 2° 41’ 50” E Per a arribar a Oms a partir de Perpinyà, cal agafar la carretera D-612 fins a Tuïr i després la D-615 fins al coll de Llauró, on cal agafar la D-13 Oms és a 5 km del coll de Llauró per la D-13 Història Els Oms AFE/PP Oms és una de les viles més antigues del Rosselló Se’n tenen referències documentals des del final del segle IX El fidel Esteve i la seva…