Sant Salvador de Vimbodí

El primer esment del lloc de Vimbodí és del 1079, en què és consignat el “pelac de Vinbudií” entre les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí. Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va atorgar una carta de poblament als habitants “in locum que vocant Avimbudi”. L’any 1172 el rei Alfons I donà a Poblet la vila de Vimbodí amb el seu terme, que el rei havia empenyorat per 300 morabatins i que Poblet havia redimit posteriorment. Poblet restà com a senyor de Vimbodí fins al segle XIX.

La parròquia de Vimbodí es degué construir al final del segle XII, com sembla deduir-se de la deixa testamentària d’alguns diners que feu Joan Bonhom l’any 1191 a l’“opera Sancti Salvatoris” i del fet que no aparegui en les butlles papals adreçades a l’església de Tarragona fins a la de Celestí III del 1194. El rector de Vimbodí satisfeu 65 sous els anys 1279-1280 en concepte de dècima papal.

Al final del segle XV consta que la parròquia de Vimbodí era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona, bé que més endavant, a la primera meitat del segle XVIII, aparegui com una vicaria perpètua a càrrec de l’abat de Poblet.

L’edifici actual és una construcció gòtica que, segons Palau i Dolcet, fou iniciada l’any 1287. L’abat de Poblet Ponç de Copons (1316-1348) feu construir el presbiteri, i sembla que la part central de temple fou continuada per altres abats de Poblet al llarg del segle XV. En una de les pedres de la fàbrica hi ha gravat l’escut de l’abat Juan Payo Coello (1480-1498) i sobre la portalada gòtica hom pot admirar l’escut de l’abat Domènec Porta (1502-1526).