Resultats de la cerca

Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…

A la seva esquerra hi ha l’antiga masia de Bonabosc

Fou tanmateix el seu fill Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 — 1862 qui adquirí notorietat fou argenter i joier d’Isabel II 1845 i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà Carreras i Aragó Barcelona 1825 — 1878, Josep Carreras i Aragó Barcelona 1828 — 1868, Francesc Carreras i Aragó Barcelona 1832 — 1881 i Lluís Carreras i Aragó Barcelona 1835 — 1907, metge eminent La casa, que canvià de nom diverses…

Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant…

És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…

És el cap del municipi i el nucli de població més important del delta i el seu centre geogràfic El creixement de la Cava s’inicià amb la construcció del canal de l’esquerra de l'Ebre 1911, que possibilità la colonització de les terres, fins aleshores totalment improductives L’hàbitat és relativament disseminat i és, pràcticament, unit a Jesús i Maria El 1967 desaparegué el carrilet que, des del 1927, l’unia amb Tortosa 26 km

És terra d’alluvió, d’una gran fertilitat hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters pereres i presseguers antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions És regada per l’antiga séquia de Fontanet , que pren l’aigua a Vilanova de la Barca És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge

El règim és pluviotropical Neix al massís d’Adamaua, al Camerun, flueix vers el nord fins a Garoua, on pren la direcció oest cap a Nigèria, i, a partir de Yola, corre per una gran depressió, fins a la desembocadura Per la vora dreta rep el Gongola a Numan, i per la vora esquerra, el Donga, i desguassa al Níger a Lokoja, on, amb aigües altes, porta de 12 000 a 15 000 m 3 /s La navegació és important, però condicionada pel nivell de les aigües d’agost a setembre és navegable fins a Garoua El Benue serveix com a via d’unió entre la regió del llac Txad i el golf de Guinea Un…

El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella