Resultats de la cerca
Es mostren 4196 resultats
fogatge
Història
Dels s. XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
Era una exacció eventual i per a cadascun calia l’acord de la cort general, on s’acostumava a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats cens
Miló
Història
Primer comte franc de Narbona el nom del qual ha estat conservat.
El 782 feia executar un jutjament dels comissaris de Carlemany a favor de Daniel, arquebisbe de Narbona, en contra de les pròpies pretensions sobre els béns de les esglésies de Sant Just i Sant Pastor, Sant Pau i Sant Esteve de Narbona Afavorí la fundació de l’abadia de Sant Joan i Sant Llorenç de Caunes, al Narbonès Hom té constància que el 791 havia estat succeït per un comte Magnari
avís
Transports
Vaixell de guerra petit, poc armat, i de característiques poc precises, que serveix per a alguns dels diferents usos que tenen els bastiments de flotilla.
Antigament hom anomenà avís tant el veler que feia la ruta d’Amèrica amb la correspondència, com la goleta destinada a una esquadra per a dur ordre o fer d’escampavies Quan sorgiren les primeres esquadres de vapor homogènies, compostes de vaixells de línia i de vaixells exploradors, hom donà el nom d’avisos als segons Actualment els avisos han quedar reduïts al paper de vaixells-guardapesca, patrullers, vaixells hidrogràfics, etc
Oskar Barnack

Oskar Barnack
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Inventor alemany.
El 1914 construí, al servei de la firma Leitz, una càmera experimental que feia servir com a material verge la pellícula cinematogràfica perforada i obtenia negatius de doble grandària de la del fotograma de cinema Així creà la càmera Leica , que en el format de 24 × 36 mm marcà l’estètica de la fotografia en el període d’entreguerres L’any 1979 fou creat el premi internacional de fotografia Oskar Barnack
España
Automobilisme
Marca d’automòbils fundada a Barcelona el 1917 per Felipe Batlló Godó.
Es distingí principalment per dos únics models, el 2 i el 3, especialment reconeguts per la seva solidesa, cosa que els feia molt aptes per a les competicions de l’època, tot i que la marca no hi participà de manera oficial La fabricació durà uns deu anys i Batlló clausurà l’empresa i s’associà amb Wifredo P Ricart per a construir el cotxe de luxe Ricart-España
Match
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 14 de setembre de 1927.
Informava de l’actualitat esportiva, amb especial dedicació al futbol català de diverses categories Publicà reportatges i articles a càrrec de reconegudes firmes del periodisme esportiu com Manuel Rubio, Agustí Peris de Vargas, Rossend Calvet, J Canals Carbó i A Karag, que feia la crònica des de Madrid Els reportatges fotogràfics eren de Claret i Bert, Espert, i Alvaro De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren pocs números
Miquel Sorelló
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Després d’una etapa en què treballà a Barcelona, el 1724 era a Roma, on fou deixeble de JTrey El 1739 tornà temporalment a Barcelona, essent ja prestigiós Els anys 1750-56 tornava a ésser a Itàlia, i poc abans de morir fou nomenat gravador del Vaticà Féu retrats i figures religioses Reproduí les pintures trobades feia poc a Herculà en làmines, publicades en tres volums 1757-61
Íñigo Vélez de Guevara y de Tassis
Història
Polític castellà.
Comte d’Oñati Se significà per la seva oposició a la política del comte duc d’Olivares, especialment pel que feia referència al trasllat del conflicte hispanofrancès a la frontera catalanofrancesa Ambaixador a Savoia, Viena i Roma i virrei de Nàpols 1648-53, es distingí en la repressió de la revolta napolitana i en la subsegüent derrota de l’exèrcit francès comandat pel duc de Guisa, que fou fet presoner
juratori
Història del dret
Instrument o escriptura on hom feia constar el jurament que prestaven veguers, batlles, jutges i altra mena de magistrats en prendre possessió del càrrec.
Aquests juraments s’acostumaven a prestar davant la cort del bisbe o dels seus oficials
decret
Dret romà
Manament que feia un magistrat que disposava d’imperium preceptuant la realització d’una determinada actuació o autoritzant la realització d’un negoci jurídic.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina