Resultats de la cerca

Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona , amb el qual es casà, vers el 1098 El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines Tingué una filla, Ximena , que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú 1107 i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix

El succeí llur fill Ramon I

N'era el centre històric el castell de Rebollet dins el terme de la Font d’En Carròs, d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs Fou tercer senyor de la baronia de Rebollet el seu net l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles mort vers el 1339, que fou succeït pel seu fill Francesc mort el 1343, per la filla d’aquest, Joana morta després del 1350, casada amb Ramon de Boixadors De la filla d’aquest, Alemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut que el 1368 refeu el castell, destruït pels…

Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I

Filla d’Enric IV de Castella i de Joana de Portugal, el partit nobiliari la considerà filla de Beltrán de la Cueva d’on li ve el sobrenom, i el seu pare la declarà illegítima 1468 Posteriorment 1470, però, la declarà legítima i hereva En morir ell, Joana es casà amb Alfons V de Portugal 1474, i s’encetà la guerra civil de Castella entre els seus partidaris i els d’Isabel Derrotat Alfons V 1476, aquest cedí, i Joana fou reclosa en un monestir de Coïmbra

Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer…

El 1107 prestà homenatge al seu germà uterí Ramon Berenguer III pels castells de Fenollet i de Perapertusa El 1112 suprimí el dret de naufragi i arribà a un acord amb l’arquebisbe de Narbona, que perdurà fins el 1119 El 1124 entrà en conflicte armat, juntament amb el comte de Barcelona, contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i de Carcassona Fou executor testamentari de Ramon Berenguer III 1131 La seva filla Ermengarda el succeí en el vescomtat, i una altra filla, Ermessenda, es casà amb el castellà Manrique de Lara

Pretendent al tron de Castella com a filla legitimada 1362 de Pere I i de Maria de Padilla Reconeguda hereva per les corts 1363, hom negocià sense resultat 1368 el seu casament amb el futur Joan I de Catalunya-Aragó Es casà 1371 amb Joan de Gant, duc de Lancaster foren reconeguts reis de Castella per la cort anglesa 1372, reivindicaren llurs drets per les armes i hi renunciaren pel tractat de Baiona 1388, que estipulà el casament de llur filla Caterina de Lancaster amb el futur Enric III de Castella

Filla del duc Carles Manuel I de Savoia i de Caterina Micaela d’Àustria, filla del rei Felip II de Castella, el 1603 fou regent de Savoia Es casà el 1608, amb el futur duc Francesc IV de Màntua i Montferrat el 1612, doncs, assolí el ducat, i l’any següent restà vídua Hagué d’exiliar-se el 1633, per imposició francesa, i es traslladà al regne de Castella Nomenada virreina de Portugal 1634, durant la insurrecció del 1640 fou empresonada, i dos anys després fou enviada a Castella

Establert a Vilafranca de Conflent, s’hi casà amb Anna Mde Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serinyà i Joncet El 1671 rebé de Carles II el privilegi de noble del Principat de Catalunya En descobrir-se la conspiració de Vilafranca de Conflent fet que hom atribuí a la delació de la seva filla Agnès el seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler i ell, ensems amb d’altres, foren torturats, però en cap moment no confessaren res hom els donà garrot a la plaça de la Llotja, de Perpinyà, i els confiscà els béns