Resultats de la cerca
Es mostren 1215 resultats
Jacopo Peri
Música
Compositor i cantant italià.
Vida Descendent d’una família noble florentina establerta a Roma, encara molt jove es traslladà a Florència, on ingressà al convent de Santa Annunziata l’any 1573 i es formà com a cantor Més tard, també a Florència, estudià música sota el mestratge de Cristofano Malvezzi El 1588 començà a servir a la cort del gran duc Ferran I de Mèdici com a cantor Alguns anys més tard, el 1591, obtingué el càrrec de director musical de la cort Molt probablement durant la dècada del 1580 participà en les discussions de la Camerata Fiorentina promoguda pel comte Giovanni Maria Bardi…
Pietro Colletta
Literatura italiana
Historiografia
Escriptor i historiador italià.
Oficial borbònic, lluità per la República Partenopea participà en la revolució del 1820 i fou confinat a Brno L’any 1823 collaborà a “Antologia”, revista de Florència Obres seves són Storia del reame di Napoli dal 1734 al 1825 1834, Memoria militare sulla campagna d’Italia dell’anno 1815 1847
Filippo Pacini
Biologia
Metge italià especialitzat en anatomia i histologia.
Fou professor a la facultat de medicina de Florència 1849 El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini , i posteriorment 1844 l’estructura de la retina El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí
Lluïsa de Stolberg-Gedern
Història
Filla del príncep Gustau-Adolf de Stolberg-Gedern.
És coneguda com a comtessa d’Albany, pel títol del seu marit, Carles Eduard Stuart pretendent al tron d’Escòcia, de qui se separà Visqué amb el poeta Vittorio Alfieri, i, després, amb el poeta Fabre Creà un saló artístic, literari i polític a la seva casa de Florència, que Napoleó féu clausurar
Hiram Powers
Escultura
Escultor nord-americà.
Passà dos anys a Washington 1835-36 i després anà a Itàlia i s’installà a Florència 1837 Influït per l’estil d’ACanova, féu obres molt idealistes Eva , L’Esclau grec , etc Tingué èxit i rebé molts encàrrecs d’escultura monumental estàtua de JCCalhoun per a la ciutat de Charleston, bust de DWebster, etc
Silvestro Lega
Pintura
Pintor italià.
Adscrit al moviment dels macchiaioli 1861, del qual fou un dels representants principals, exposà el seu primer quadre d’aquesta tendència — Gli sposi novelli — a Florència 1866 Bàsicament paisatgista, en els seus olis, especialment d’ençà de l’aparició d’una malaltia ocular 1886, sol dominar la massa de color sobre la precisió dels contorns
Julià el Florentí
Escultura
Escultor, identificable amb Giuliano di Giovanni Poggibonsi, deixeble de Ghiberti, que treballà en les primeres portes del baptisteri de Florència.
És escultor dels relleus d’alabastre amb escenes de l’Antic Testament i del Nou 1417-24 de la capella del Sant Calze de la seu de València Representà una importació primerenca del nou estil renaixentista
Mario Casella
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i catalanòfil italià.
Professor de les universitats de Catània i Florència, es destacà com a crític textual Per il testo critico della Divina Commedia , 1924 Per il testo critico del Convivio , 1944 etc editor de la Divina Commedia 1924 i historiador de la literatura Dai trovatori al Petrarca 1935 Els seus treballs crítics sobre literatura catalana foren reunits per Giuseppe Sansone a Saggi di letteratura provenzale e catalana 1966
Pietro Nardini
Música
Compositor i violinista italià.
Deixeble de GTartini, anà a Alemanya i fou primer violinista de l’orquestra de la cort de Württemberg, a Stuttgart 1763-65 més tard fou mestre de la capella gran-ducal de Florència Figurà entre els primers violinistes del seu temps Mozart restà admirat en sentir-lo i escriví diversos concerts i sonates per a violí, música de cambra i obres per a flauta
Giovanni Angelo Montorsoli
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Imità Miquel Àngel, amb qui treballà, a Florència, a la Sagrestia Nuova de l’església de San Lorenzo El 1531 entrà a l’orde dels servites Anà a Nàpols i a Gènova, on féu l' Estàtua d’Andrea Doria per al Palazzo Ducale, i a Messina, on construí diferents fonts públiques, com la Font de Neptú , i urbanitzà i decorà la Piazza del Duomo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina