Resultats de la cerca
Es mostren 987 resultats
carragheen
Botànica
Farmàcia
Mucílag hidrocol·loide format per sals de calci, potassi, sodi, amoni o magnesi d’èsters sulfúrics de polisacàrids derivats de la galactosa i de l’anhidrogalactosa.
Hom l’obté de les algues vermelles dels gèneres Chondrus condrus i Gigartina es presenta en pólvores Forma gels amb l’aigua i estabilitza emulsions i suspensions És molt emprat en la indústria alimentària com a additiu en derivats làctics, productes amb contingut energètic reduït i en derivats de la fruita i en farmàcia com a emollient, laxant i pectoral Hom l’anomenada també carrageen, carragaen, carragenina i gelatina de molsa d’Irlanda
xocolata

Primer pla d’un bodegó de xocolates
© Fototeca.cat - G. Serra
Alimentació
Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat —s’hi pot afegir mantega de cacau—; el conjunt pren un aspecte sòlid, homogeni i compacte.
Hi és permesa la incorporació d’aromatitzants canyella, vainilla, etc i lecitina Els ingredients són mesclats i amassats en calent, refinats fent-los passar per cilindres que redueixen les dimensions de les partícules, emmotllats en forma de rajola, pastilla, figures, etc i refredats d’una manera controlada, per tal d’evitar una distribució irregular dels components eflorescències blanques de greix a la superfície Entre la gran varietat de menes de xocolata, cal destacar la xocolata amargant que és feta fonamentalment amb pasta procedent de la mòlta de cacau torrat i espellofat, la xocolata…
fructicultura
Agronomia
Fructicultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu d’arbres i plantes fruiters.
Els darrers anys el concepte de fructicultura ha variat sensiblement La recerca de varietats comercials ha fet grans progressos El gust de la fruita, el contingut en sucre, l’acidesa, la consistència de la polpa han anat guanyat punts amb relació a l’aspecte, que durant molts anys ha estat l’objectiu principal També s’ha millorat la resposta a la conservació atmosferes especials, controlades, s’afegeixen al fred per tal d’allargar el període de cambra sense pèrdua sensible de qualitats Les exigències en l’àmbit de la comercialització mundial han fet que sigui necessari tenir…
Alimentació 2015
Alimentació
Nova reglamentació sobre la declaració d'allèrgens Les allèrgies produïdes pels aliments són un aspecte clau en la seguretat alimentària, per aquest motiu tant la indústria com altres operadors econòmics relacionats tenen la responsabilitat d'afavorir que les persones allèrgiques puguin escollir els aliments que contribueixen, de manera segura, a una alimentació saludable En aquest marc, s'han establert normes que obliguen a informar de la presència de components potencialment allergògens quan s'incorporen com a ingredients en els productes alimentaris Des del desembre del 2014, va esdevenir…
Lecce
Ciutat
Capital de la província de Lecce, a la Pulla, Itàlia, a la península Salentina.
Centre comercial dels productes agrícoles de la província vinya, olives i fruita Indústries del vidre, tabac, joguines i productes derivats de l’agricultura Té universitat, fundada l’any 1956, i és un nus important de comunicacions Conserva nombrosos monuments barrocs la catedral 1659-70, la basílica de la Santa Croce 1549-1695 i el seminari 1694-1709 Antiga colònia romana, fou objecte de contínues lluites entre longobards, àrabs i bizantins El 1463 fou unida al regne de Nàpols
Campinas
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Centre d’una regió agrícola cafè, vi, fruita, cotó, blat, blat de moro, canya de sucre, cítrics i un important nucli industrial elaboració del cafè i del sucre, tèxtil, adobs, maquinària agrícola, foneries Centre d’ensenyament superior Pontificia Universidade Católica de Campinas, fundada el 1941, i Universidade Estadual de Campinas, fundada el 1962 La ciutat, creada el 1773 amb el nom de Princesa do Oeste, esdevingué a mitjan s XIX un dels principals centres productors de cafè del Brasil
Miranda de Ebro
Municipi
Municipi de Castella i Lleó, a la província de Burgos, travessada per l’Ebre.
Centre comercial cereals, vi, patates, fruita i industrial indústries metallúrgiques, químiques, alimentàries, tèxtils i important nus ferroviari, té un castell medieval i una catedral romànica completada al segle XV El 1937 hi fou obert un dels primers camps de concentració del règim franquista, un dels més representatius i el darrer a tancar-se, l’any 1947 Construït en una superfície d’uns 40000 m 2 , tenia capacitat per a prop de 1200 presoners, però van arribar a acumular-s’hi més de 12000
residu dels aliments
Alimentació
Característica analítica dels aliments que és definida com les substàncies que resten després de tractar-los amb àcids o àlcalis diluïts.
Fonamentalment són cellulosa i lignina i coincideixen en part amb el residu de les racions , característica nutricional que consisteix en les substàncies no digeribles però necessàries per al funcionalisme intestinal cellulosa, lignina, hemicelluloses, pectina Són rics en residu els cereals i les farines integrals, les patates, els llegums i la fruita seca i altres fruites La manca de residu en una ració per un excés d’aliments refinats ha estat relacionada amb certes malalties, tals com trastorns coronaris, diabetis, obesitat, etc
actinídia

Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa
solenodont

Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina