Resultats de la cerca
Es mostren 2198 resultats
Vilamur
Vilamur
© Fototeca.cat
Vila (1264 m alt.) i cap del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a l’W d’aquest poble, al vessant sud-occidental del pic de l’Orri, dominant, per la dreta, la vall del riu del Cantó.
L’església parroquial Santa Maria, és originària al s XIII en resta un antic portal gòtic D’ella depèn la d’Emboniu El castell de Vilamur , que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur
Juan de Peralta
Pintura
Pintor andalús, també conegut com a Juan de Sevilla, o Hispalensis
.
Hom ignora la seva trajectòria per manca de referències documentals Les seves obres principals, d’estil gòtic internacional, són el Sant Andreu coll Schmidt, París, el Tríptic Museo Lázaro Galdiano, Madrid i el Retaule Museo del Prado
Mont-rodon
Enclavament
Enclavament (1,12 km2) del municipi de Tona (Osona), dins el terme de Taradell, al voltant de l’antic casal de Mont-rodon, casa forta de l’antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon
.
El casal esdevingué cap d’una petita quadra 1445 autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona L’edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d’un casal romànic
Alatri
Ciutat
Ciutat de la província de Frosinone, al Laci, Itàlia, 13 km al N de la ciutat de Frosinone.
Centre agrícola i comercial Conserva notables monuments arquitectònics murs ciclopis de forma poligonal segle IV aC, una acròpolis i nombrosos edificis medievals en destaca l’església de Santa Maria Maggiore, d’estil de transició del romànic al gòtic
Matthijs van Layens
Arquitectura
Arquitecte flamenc.
Des del 1445 fou arquitecte de la ciutat de Lovaina Continuà la construcció de l’església de Sant Pere i projectà i dirigí la construcció de la Casa de la Ciutat 1447-63, obra mestra del gòtic flamíger
Antoni Valls
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Entre els anys 1388 i 1400 fou un dels constructors del claustre gòtic de la catedral de Vic, i entre el 1401 i el 1402 treballà en l’ampliació i la modificació del transsepte de la mateixa catedral
Manzanares el Real
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al peu de la serra de Guadarrama, drenat pel Manzanares, on es forma l’embassament homònim.
S'hi produeix electricitat El castell palatí, residència dels marquesos de Santillana i dels ducs d’Infantado, fou construït el s XV per l’arquitecte dels Reis Catòlics, Juan Guas La decoració mescla els estils gòtic, mudèjar i isabelí
Santa Maria Extramurs (Maella)
Art romànic
Capella situada actualment dintre de la població Els seus orígens es remunten al segle XIII Fou reedificada després en pur estil gòtic Al llarg dels anys ha sofert algunes reconstruccions i s’hi pot observar una superposició d’estils
priorat de Calaf
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 a Calaf (Anoia) com a filial de l’abadia de Sant Vicenç de Cardona.
El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a collegiata, regida per un prior Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume
Sant Miquel de Campanet
Església
Església del municipi de Campanet (Mallorca), al N del terme, al raiguer de la serra de Tramuntana.
És una petita i rústega església gòtica, del s XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l’actual vila Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel