Resultats de la cerca
Es mostren 4560 resultats
Santa Maria de Tormeda (Tremp)
Art romànic
Aquesta església és citada l’any 1183 en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, el qual dotà aquesta canònica amb el lexiu de Tormeda que fou de Ramon Guillem, menys el delme que concedia a Santa Maria de Tormeda La seva localització, igual que el castell, ens és desconeguda El topònim indica que era emplaçada en un torm o muntanya aïllada, no gaire lluny d’Aulàs, i probablement a la Sarga d’Orrit
Sant Salvador de Golorons (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Es tracta d’una de les esglésies més primitives d’aquesta comarca, encara que s’hi han fet modificacions que no afecten gaire la seva puresa original És al costat de tramuntana del terme municipal de Clariana, tocant al d’Olius Mapa 330M781 Situació 31TCG815495 En el punt quilomètric 7 de la carretera de Solsona a Berga, davant cal Cases i a mà dreta, s’inicia una pista que amb menys de 2 km porta directament a la casa Golorons i al temple proper JCT Història És probable que un document del 1196 faci referència a aquest…
pla
Geomorfologia
Sector de terreny planer i de poca extensió.
En principi es tracta d’una forma de relleu semblant a la plana, puix que la seva superfície no presenta gaires desnivellacions, però de dimensions molt més reduïdes Forma part dels relleus més variats superfície d’erosió, superfície estructural, terrassa, fons d’una antiga vall glacial, etc El seu origen pot ésser per erosió, acumulació o simplement per aflorament Si forma part d’una unitat morfològica més vasta, representa sempre, però, un sector secundari ben delimitat i no gaire extens
verat volador

Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans
pont de Graetz
Electrònica i informàtica
Circuit rectificador d’ona completa, format per 4 díodes muntats en pont, per una diagonal del qual hom aplica la tensió alterna, i per l’altra n’extreu la tensió rectificada.
És el circuit típic emprat per a rectificar corrent altern monofàsic i resulta preferible en la majoria de casos a la simple rectificació amb un sol díode, perquè permet d’obtenir un corrent rectificat més acostat al corrent continu, la qual cosa sempre simplifica el circuit de filtratge Té l’inconvenient, però, que necessita quatre díodes, la qual cosa motiva que hi hagi més caiguda de tensió i inevitablement més pèrdues, però actualment això no representa un problema gaire greu
períclasi
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècies que dóna nom al grup, òxid de magnesi, amb el 60,2% de magnesi i el 39,8% d’oxigen, i amb petites quantitats de ferro, manganès i zinc.
Cristallitza en el sistema regular, en cristalls octaèdrics, o també en grans irregulars Lluïsor vítria Transparent El color és molt variable incolor, blanc grisenc, groc, verd, negre la seva duresa és 5,5, i la seva densitat 3,58 Té un esclat de vidre La periclasa pot contenir ferro substituint fins a un 8% el magnesi Es forma a partir de les calcàries dolomítiques en processos metamòrfics d’elevada temperatura, i s’altera amb facilitat No és un mineral gaire corrent
uitoto
Etnologia
Individu d’un grup etnicolingüístic de l’Amazònia colombiana que habita als boscs entre les conques del Putumayo i el Yapura.
D’origen obscur, hom sol assimilar-hi els bora o miranha , els andoke , els orejón , els filita , els araye i altres grups menors establerts a les conques del Putumayo, l’Apaporis i el Caquetá En constant regressió, actualment no sobrepassen de gaire el miler Entre els elements característics, es destaquen les hamaques d’escorça, la nuesa de les dones, la manca de teixits, les deformacions cranials i el canibalisme ritual a costa dels enemics morts Habiten en cabanes collectives i practiquen el xamanisme
Sant Salvador de Vilarmilà (Llupià)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no han pervingut vestigis, era situada prop del mas Sant Salvador i no gaire lluny de la via conflentana, que comunicava Elna amb el Conflent i la Cerdanya Esmentada des del 974 “ecclesia S Salvatoris cum villare Milaní’ , era aleshores una dependència del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes i encara és mencionada com a tal per un precepte del rei Lotari del 982 i en una butlla del papa Joan XV del 990
criolita
Mineralogia i petrografia
Fluorur d’alumini i sodi, Na3AlF6.
Cristallitza en el sistema monoclínic Hom la troba normalment en masses o grans en són escassos els cristalls És incolora o blanca, però també pot ésser marró o vermellosa Té una duresa de 2,5, i una densitat de 2,97 No és gaire freqüent hom en troba a Ivigtut Grenlàndia i a Miass Rússia S'altera amb molta facilitat És important per l’ús que hom en fa com a electròlit per a reduir les menes de l’alumini a alumini metall
Lèpida
Família de patricis romans que, al llarg de la història de la ciutat, ostentaren importants magistratures.
Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina