Resultats de la cerca

Centre de subàrea comercial, agrícola i ramadera de la comarca de Betanzos La seva indústria és derivada de la fusta, de l’agricultura i de la pesca Destaquen l’església de Santiago, romànica, i la de Sant Francesc, una de les millors del gòtic gallec del segle XIV Betanzos és la romana Brigantium Flavium al segle XVIII era capital d’una de les set províncies gallegues i ciutat marítima, fins que, aquell mateix segle, els alluvions del riu Mandeo ompliren el port i, per manca de treballs de canalització, la ciutat restà distanciada de la mar Fou camp de concentració de presoners…

Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha exercit de crítica d’art i de comissària d’exposicions de contemporani en diversos museus de l’Estat i és autora de nombroses monografies d’artistes contemporanis, com Vito Acconci, Jean Dibbets o Robert Wilson Directora de la Fundació Espai Poblenou de Barcelona 1989-95, fundà el Centre Gallec d’Art Contemporani 1994-98 També ha treballat a la Fundació Miró, el Museu Espanyol d’Art Contemporani o la Fundació Tàpies És editora de la sèrie Colección 20_21 d’Edicions Polígrafa, i ha estat membre del consell assessor…

Nasqué el 1982 a partir d’una iniciativa del Parlament Europeu i establí les seves seus a Brusseŀles i Dublín Per a l’any 2005, té previst el llançament d’una nova versió del web Eurolang, un servei de notícies sobre les llengües minoritàries, i del seu web corporatiu, que ara mateix és en procés d’elaboració Les principals línies d’actuació de l’European Bureau of Lesser Used Languages EBLUB són la promoció i difusió, mitjançant conferències i projectes de cooperació, de les llengües marginades, entre les quals n'hi ha de parlades a l’Estat espanyol català, basc, gallec,…

Alera pivot, després de passar per l’Escola Montserrat, l’AJ Riera de Cornellà i el CN Sabadell, s’incorporà, encara en categoria cadet, a l’equip formatiu de la Federació Espanyola de Basquetbol Segle XXI, on jugà tres temporades 1998-2001 L’any 2001 fitxà per l’equip gallec AD Cortegada de Vilagarcía de Arousa, on jugà fins el 2009, i arribà a classificar-se per a disputar una competició europea L’any 2009 fitxà pel CB Porta XI de la Lliga femenina 2 i el 2010 s’incorporà al CB Pío XII de la mateixa categoria Ha estat internacional en categories inferiors i guanyà la medalla d’…

Fill de pare gallec i mare cubana, fou un dels primers cantants de raça negra que tingueren prestigi a l’illa Després de cantar amb la seva veu de tenor en diversos conjunts locals, el 1927 entrà en l’orquestra del prestigiós Casino Nacional de l’Havana, on fou el primer cantant de color El 1930 inicià una gira pels EUA, on formà el seu grup, Cuarteto Machín Més tard visqué a Europa, primer a Londres, després a París i finalment a Madrid, on s’installà el 1939 i on romangué la resta de la seva vida Entre els temes que feu més populars destaquen El Manisero , Lamento esclavo ,…

Inicià els estudis de música amb el seu pare i en la banda municipal d’Ontinyent, poble on visqué des de petit També estudià amb Emilio Vega a València i als conservatoris de València i Madrid S’installà en aquesta darrera ciutat i s’hi especialitzà en el gènere líric Treballà habitualment amb el compositor gallec Reveriano Soutullo, i d’aquesta collaboració sorgiren sarsueles com La leyenda del beso 1924, La del soto del Parral 1927 i El último romántico 1928 És autor també de les sarsueles Las vírgenes paganas , El Versalles madrileño , Guitarras y bandurrias , La guillotina ,…

El seu pare, Esteve Fontfreda, establí una empresa tèxtil a Tortellà 1914, posteriorment dedicada a la fabricació de calçat funcional amb una sola de goma Als anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Tortellà, Garrotxa 1922 – Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 1997, els quals convertiren el calçat en una bota de lona amb sola vulcanitzada procedent de pneumàtics, i que registraren com a Chiruca, diminutiu de Merè nom de la seva mare en gallec Pel seu baix cost, resistència i funcionalitat fou popular als anys seixanta i setanta, especialment…

És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscilla entre els 400 i els 500 m, mentre que l’orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1 500 i els 2 000 m La comarca pertany a la conca del Sil, que és la seva sortida natural cap a Galícia El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a la Meseta Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l’explotació de les mines de carbó La població és distribuïda en petits nuclis rurals a la…

Resident a Galícia des del 1974, és catedràtic a la Universitat de Santiago de Compostella i en fou vicerector del 1990 al 1994 Fou cofundador del Museo do Pobo Galego 1976, de la junta rectora de la qual és president, i de les revistes Negaciones 1977, A Trabe de Ouro 1990 i Tempos Novos 1997 S'ha dedicat a l’estudi dels nacionalismes perifèrics a l’Estat espanyol, molt especialment del gallec És autor, entre altres obres, de Miseria de la Economía 1974, Vicente Risco no nacionalismo galego 1981, Los Nacionalismos en la España de la II República 1991, Galicia e a historiografía…

Fou professor de teologia a Salamanca Intentà d’introduir la tragèdia clàssica, seguint els cànons aristotèlics Publicà Nise lastimosa, Nise laureada i Hesperoida