Resultats de la cerca

Doctor en farmàcia 1906 i llicenciat en dret, fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú 1916-28 i de Terrassa 1928-40 Fou un dels fundadors 1910 de la Societat Astronòmica de Barcelona Introduí i divulgà la radiodifusió a Catalunya el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya Fou director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana EAJ 13 El 1940 fou separat de l’ensenyament És autor de Química…

Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona Debutà el 1921 com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l’avi , fins a uns dos centenars de títols, sardanes directes i senzilles Compongué també Noies palamosines , per a 10 cobles, música religiosa, cuplets, himnes i obres líriques, etc

El 1628, absent el governador de Milà, Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba, que dirigia el setge de Casale Montferrato, hagué de fer cara al tumult ciutadà dit de Sant Martí 11 i 12 de novembre Aquests fets foren recollits a Historiarum patriae 1641-43, de Ripamonti, i Manzoni el féu un dels personatges d' I promessi sposi El 1632 fou nomenat ciutadà de Milà, cosa que palesa, juntament amb altres documents, l’estima en què fou tingut

Publicà diverses obres de taquigrafia, especialment Nuevo Sistema de Taquigrafía 1905 i Estenografía 1916, on aplicà la taquigrafia cursiva El seu mètode fou adaptat al català per Delfí Dalmau i Gener

Publicà nombrosos treballs de física i de matemàtiques, el més important dels quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas 1847, publicat al Memorial de Ingenieros

Estudià a l’Escolania de Montserrat i, de retorn a la seva vila natal, fou organista i mestre de la capella a l’església parroquial Amic personal de Juli Garreta, en fou també deixeble A partir del 1925 dirigí l’Orfeó Nova Gesòria i en 1927-28 fou tenora de la Cobla Guixolense Morí en plena Guerra Civil Espanyola a l’hospital de Girona Compongué diverses obres, entre les quals cal destacar les sardanes i algunes peces religioses

Resident des que tenia nou anys a Agullana, s’inicià de jove com a intèrpret de fiscorn a la formació la Juvenil Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona, i cap al 1921 debutà com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Més tard adquirí una forta popularitat amb títols com Noies martinenques , Cantant la Festa 1927, Batecs del cor o Refilets de l’avi , d’estil autòcton i senzill Contribuí al seu èxit la composició de Noies palamosines , sardana composta per a un conjunt de deu cobles A més d’unes 200 sardanes, també és autor de peces de música religiosa,…

Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies

Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona com a centrecampista Mentre jugà al Barcelona B, disputà algun partit amb el primer equip, però al gener del 2008 fou cedit a l’Olympique de Lió, amb el qual es proclamà campió de Lliga i de Copa A l’agost del mateix any fou traspassat al Celtic de Glasgow, on guanyà la Copa de la Lliga 2009 Amb la selecció catalana, fins el 2010, ha jugat dos partits Amb Espanya fou vuit vegades internacional sub-17

Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes segles XVI-XVIII l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis La pèrdua de l’…