Resultats de la cerca

Fou sacerdot i ocupà un benefici en un hospital de Toledo Escriptor adscrit a l’òrbita de Calderón, no gaudí de gaire imaginació i es limità a reelaborar obres d’altri Escriví comèdies religioses, com La cena del rey Baltasar i El más ilustre francés , i històriques, com El valiente justiciero y Ricohombre de Alcalá i Los jueces de Castilla Les seves dues obres millors, El desdén por el desdén i El lindo Don Diego 1654, foren imitades per italians i francesos

Capella rural, situada al nord del veïnat de Diana, prop del límit septentrional del terme, anomenada sovint, per això, Sant Mateu de Diana És un edifici d’una nau, reforçada amb contraforts i coberta amb volta de pedra, bé que simulant llunetes barroques i un absis precedit d’un arc rebaixat, que recorda la tipologia romànica, però que és molt tardà Pel seu titular i estructura general podria ésser la refecció d’un edifici romànic No se’n coneixen notícies històriques

Diversos hereus de la família Camps deixaren entre el 1762 i el 1904 unes anotacions familiars, comptables i històriques De gran interès són les corresponents a Joan Camps i Prat 1824 – 1905, el qual, des d’una òptica liberal, relatà les guerres carlines del segle XIX L’obra, que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms A-171, fou editada parcialment per Antoni Pladevall i Font en La tercera guerra carlina vista per un liberal 2000

Es doctorà en dret a la Universitat de Madrid i collaborà en diversos periòdics Autor prolífic, publicà, a més de poesies, diverses obres històriques Biografía de Juan de Juanes 1881, Memoria sobre el lujo 1885, Historia de la Universidad literaria de Valencia 1903, Guía artística de Valencia 1905, 2a ed del 1907, força ampliada i diverses hagiografies sobre sants valencians –Vicent Ferrer, Tomàs de Vilanova, Francesc de Borja, etc–, editades entre el 1910 i el 1912 en forma de quaderns

Classificà, ordenà i restaurà els documents històrics de l’arxiu municipal de Sóller Com a investigador, centrà la seva tasca en la història local de Sóller Collaborà en diferents revistes, com ara el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , Lluc i Sóller Entre la seva bibliografia destaquen les obres següents El catastro y el amillaramiento en las villas de Sóller 1942, “La germanía en Sóller”, BSAL 1972, Notes històriques Aportació a la història de Sóller 1974 i Les Germanies i Sóller 1976

Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d' El Globo i altres diaris Més tard ho fou d' El Pueblo , de València que dirigia el seu amic, VBlasco i Ibáñez, i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d' El Progreso Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas

Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando Fou redactor d' El Correo Catalán , on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares publicats en dos volums, 1943 i 1944 en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 1946 i Nueva crónica de Barcelona 1945-46, aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda

Publicà diverses obres que reflecteixen els principals esdeveniments de l’època destaquen sobretot les seves Mémoires o Souvenirs historiques sur Napoléon 1831-35, Mémoires sur la Restauration 1836, la Histoire des salons de Paris sous Louis XVI 1837 i Catherine II L’obra Souvenirs d’une ambassade et d’un séjour en Espagne et Portugal 1837 té interès per a les relacions francoespanyoles És autora també d’una sèrie de novelles, com L’Amirante de Castille 1832, en general d’escàs valor

Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890 Collaborà amb Desplanques vers el 1896 en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution És autor d' Origines historiques des noms de rues à Perpignan 1893, Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 1897, Enquête économique sur le Roussillon en 1775 1902, Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens , del s XIII al XVIII

Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808