Resultats de la cerca
Es mostren 11988 resultats
Marià II d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (Sardenya) vers el 1243, com a successor del seu pare Pere II.
El 1250 el papa Innocenci IV reconegué per jutge d’Arborea el comte Guillem de Capraia, que ocupà el jutjat del 1253 al 1264 Fou tutor de Nicolau, fill del comte Guillem, almenys des del 1263 fins a la seva mort, el 1274, en què esdevingué jutge efectiu enfront de Guillem, germà menor de Nicolau Les oposicions internes li feren demanar, el 1284, l’aliança de Pere II de Catalunya-Aragó, i s’iniciaren així les intervencions reials catalanes que portaren més endavant a l’ocupació de l’illa
Borrell II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992), així com d’Urgell (948-992) en morir sense fills el seu oncle Sunifred II d’Urgell.
Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…
Ponç II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1116-1153/54), fill d’Hug II i de Sança d’Urgell.
Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de concórrer als…
Ramir II de Lleó
Història
Rei de Lleó (931-941), fill d’Ordoni II i d’Elvira Méndez.
Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…
Carles II de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1285-1309), comte de Provença (1285-1309), comte d’Anjou i del Maine (1285), príncep d’Acaia.
Fill i successor de Carles I de Nàpols i de Beatriu de Provença Príncep de Salern, vicari del regne 1283 per absència de Carles I 1284 promulgà el nucli fonamental de la legislació angevina de Nàpols, lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284 Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare 1285 fou traslladat a Catalunya recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc 1288, pel qual renuncià a Sicília Però en fou coronat rei 1289 i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta 1289 i acabà amb el…
Amalric II de Narbona
Història
Vescomte de Narbona, a la mort del seu pare Eimeric IV el 1298.
Per les seves relacions amb Jaume II de Mallorca fou fet presoner en l’expedició de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà 1285 Passà a Itàlia amb Carles II de Sicília, on lluità a favor de les ciutats güelfes de Toscana 1289-91 obtingué la victòria de Campoldino 1289 Actuà d’àrbitre entre Jaume II de Mallorca i Gastó, comte de Foix, per qüestions de límits jurisdiccionals 1304
concili II del Laterà
Desè concili ecumènic (1139), convocat per Innocenci II per posar fi al cisma de l’antipapa Anaclet.
Condemnà alguns moviments d’espirituals
Francesc II d’Atenes
Història
Darrer duc d’Atenes (1456-60), de la família dels Acciaiuoli.
Era fill d’ Antoni II , a la mort del qual s’originaren baralles familiars per l’obtenció del ducat A la fi, Muḥammad II imposà Francesc II però aquest es revoltà contra els turcs i fou derrotat el 1460
Sanç II de Pamplona
Història
Rei de Pamplona i comte d’Aragó (Sanç I: 970-994), fill i successor de Garcia III de Pamplona i de la comtessa Andregot d’Aragó.
Governà el comtat d’Aragó en vida dels seus pares i heretà Pamplona del seu pare i Aragó de la seva mare, mentre que el seu germanastre, Ramir, rebé el territori de Viguera amb el títol de rei, si bé hagué de reconèixer la superior autoritat de Sanç II L’hegemonia exercida a la península Ibèrica pel califat de Còrdova inclinà el rei de Pamplona a enviar ambaixades de pau i amistat 971, 973 al califa al-Ḥakam II Hi hagué així uns quants anys pacífics que es trencaren quan castellans, lleonesos i navarresos aliats s’enfrontaren al sarraí Gālib, que els derrotà a San…
Vratislau II de Bohèmia
Història
Duc (1061-86) i rei (1086-92) de Bohèmia.
Fill del duc Bretislau II, succeí el seu germà Spitignev II Hàbil diplomàtic, s’entengué alhora amb l’Imperi la qual cosa li valgué el títol vitalici de rei i amb el papa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina