Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
ducat de Saxònia-Coburg
Història
Estat independent alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1563, per al duc Joan Frederic II de Saxònia-Gotha (mort el 1595).
Tingué els mateixos titulars que el ducat de Saxònia-Gotha fins el 1638, quan passà al duc de Saxònia-Weimar, el 1640 al de Saxònia-Altenburg, el 1672 al de Saxònia-Gotha i, finalment després de llargs litigis, el 1699, ©al de Saxònia-Saafeld ducat que havia estat format el 1680 per a un fill —Joan Ernest I, mort el 1729— del duc Ernest I de Saxònia-Gotha Des del 1714 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Coburg-Saafeld , i, en adquirir Gotha i passar Saafeld al ducat de Saxònia-Meiningen 1825, esdevingué 1826 ducat de Saxònia-Coburg-Gotha i durà fins el 1918, que fou proclamada la república…
Miramar
Lloc del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a la costa, entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l’Hospitalet de l’Infant.
El lloc fou adquirit els primers anys del s XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre Banyoles A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja de la qual queden les restes per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona A mitjan s XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les installacions de Miramar foren…
Berlín Oriental
Geografia històrica
Antic sector oriental de la ciutat de Berlín que constituí un bezirk
de la RD Alemanya, de la qual fou la capital fins el 1990.
Tenia una superfície de 403 km 2 i una població 1987 d’1 246 900 h Hi havia tots els ministeris, totes les ambaixades i la majoria de les organitzacions de la RDA, i hi destacava la indústria Durant el blocatge de Berlín, el 30 de novembre de 1948, hom creà un govern municipal a la zona soviètica La constitució del 1949 considerà Berlín com la capital de la RD Alemanya, però fins el 1962 no fou abolit el comandament militar soviètic, i fins el 13 d’octubre de 1966 el Berlín Oriental no fou incorporat formalment a la República Democràtica Alemanya El 1990 els dos sectors de Berlín es…
Berg
Territori del Sacre Imperi, al cercle del Baix Rin-Westfàlia, situat a la vora esquerra del Rin.
La senyoria de Berg fou elevada a comtat de Berg el 1101, el 1217 passà a la família dels ducs de Limburg i més tard, el 1348, a una branca secundogènita dels ducs de Jüllich El 1380 el comtat fou elevat a ducat de Berg, i el 1423 es reuní amb el ducat de Jüllich en extingir-se la branca primogènita El 1511 s’uní al ducat de Kleve per successió passà 1614 als comtes palatins de Neuburg el 1742 als electors del Palatinat, i el 1777 als electors de Baviera El 1806 Napoleó I adquirí el ducat i el donà al seu cunyat Joaquim Murat el 1809 passà a Lluís Bonaparte, rei d’Holanda El 1815 fou …
ducat d’Arenberg
Història
Petit estat del Sacre Imperi situat a l’Eifel, entre Colònia i Jülich.
L’any 1280 passà, per matrimoni, a la casa dels comtes de la Mark, i el 1547, per un altre matrimoni, a la família de Ligne fou elevat a comtat amb rang principesc el 1576, i el 1644 a ducat com a feu immediat del Sacre Imperi El 1587 incorporà els ducats d’Aerschot i de Croy El 1801 obtingué el rang de ducat sobirà, rang que perdé el 1811 en ésser ocupat per França i incorporat al gran ducat de Berg Pel congrés de Viena la família ducal recuperà els seus dominis, però amb caràcter de prínceps mediatitzats la major part del territori restà sota la sobirania del regne d’Hannover,…
deglució
Biologia
Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac.
Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu incorporat…
dret gironí
Dret català
Dret especial de la regió de Girona (el comtat i, després, la vegueria), on des de temps antic s’aplicava el dret general de la Catalunya Vella; s’estengué també al seu bisbat i àdhuc al Ripollès i a la conca de la Tordera.
Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en part al dret…
trompa
Trompa
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, de metall (llautó, bronze o argent), que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.
N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en…
Iberbanda
Operador espanyol de comunicacions de banda ampla, amb llicència LMDS d’accés via ràdio al bucle local, orientat al sector empresarial.
Sorgit al principi del 2000, quan amb el nom de FirstMark España guanyà una llicència LMDS en la banda de 3,5 GHz, l’any 2002 passà a denominar-se Iberbanda arran de la venda del 35% de les participacions de First Mark a Iberbanda En l’actualitat té xarxa pròpia desplegada en 72 ciutats abastant el 53% de les PIMES de l’Estat espanyol recentment ha incorporat la tecnologia WiMax en les seves infraestructures A l’octubre del 2003 guanyà el concurs del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya per a dotar de cobertura de banda ampla i…
L’ou com balla

L'ou con balla a la catedral de Barcelona (2014)
© CIC-Moià
Folklore
Costum propi del dia de Corpus que consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.
Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina