Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
Avairon

Vista del poble de Sant Africa
© Jaume Ferrández
Regió administrativa
Departament francès del Llenguadoc, a la regió administrativa d’Occitània.
La capital és Rodés Situat al sector meridional del Massís Central, a part de la capital té sis poblacions amb més de 5000 habitants Milhau, Vilafranca de Roergue, Ònes, Sant Africa, La Sala i Luc L’economia es basa en l’agricultura bovina i ovina i en la producció de formatge, activitat en què destaca la producció de rocafort amb denominació d’origen controlat El turisme és també un important recurs econòmic de la regió sobresurten, entre altres indrets, les gorges del Tarn, on es practiquen esports d’aventura Vista de la vall d’Espanhac, aigua amunt de les gorges del Tarn ©…
Joan Maria Mundó i Freixas
Geografia
Explorador i topògraf.
S’exilià a Veneçuela el 1907 i s’establí a Ciudad Bolívar Fou prospector i propietari de les mines d’or i diamants conegudes amb el nom de Mundó Amb l’explorador Fèlix Cardona i Puig feu una expedició a les fonts del riu Caroní, on descobriren el Salto Angel —anomenat així a l’informe de la Comissió Exploradora de la Gran Sabana 1926-28—, i que és considerada la cascada més alta del món També explorà la zona del riu Iguanoco Fruit de les seves expedicions, fou una collecció de mapes sobre aquests indrets Posteriorment, poc després de la seva mort 1930, un recull cartogràfic fou…
Madrona
Cristianisme
Màrtir cristiana.
Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta…
Joan Bennàssar i Vives
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona A vint-i-un anys féu la primera exposició, a Mallorca A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa Tolosa de Llenguadoc i dels Estats Units Nova York Igualment, ha participat en fires internacionals com Art LA, de Los Angeles, FIAC, a París, i ARCO, a Madrid La seva obra ha merescut diversos guardons Estilísticament es dedicà a la pintura matèrica i passà després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets…
Gabino Rey Santiago

Gabino Rey Santiago
© Família Rey
Pintura
Pintor.
Conegut només amb el nom de fonts Establert a Barcelona des del 1936, fou deixeble de Ramon Rogent El 1943 guanyà el primer premi en el Saló de la Joventut i el 1945 exposà per primera vegada a la Galeria Syra de la Ciutat Comtal Durant una dècada deixà d'exposar Reaparegué el 1957 amb una exposició a la Sala Parés de Barcelona, galeria a la qual es vinculà fins a la seva mort La seva obra també fou exhibida, entre altres indrets, a Madrid, Nova York, París i Los Angeles Conreà la figura, l’interior, la natura morta i, tot i que menys, el paisatge, dins un postimpressionisme…
Tvrtko I de Bòsnia
Història
Ban (1353-77) i després rei (1377-91) de Bòsnia, nebot i successor del ban Esteve II de Bòsnia
.
Ocupà indrets de Sèrbia, Hercegovina i Dalmàcia i es féu coronar rei a Milesevo davant la tomba de sant Sava, amb el suport del seu cunyat Lluís I d’Hongria, casat amb una filla del dit Esteve II, i ajudà els croats revoltats contra els hongaresos Hagué d’abandonar el país un quant temps a causa d’una revolta dels nobles bosnians, ajudats pel seu germà Vuk, però fou restaurat amb l’ajuda de Lluís I Amb el príncep Llàtzer Hrebeljanović de Raska, lluità contra els turcs 1386 i els derrotà a Pločnik 1387, però s’hi alià després de la batalla de Kosovo Polje 1389 El succeí Esteve III…
Gran Premi d’Òdena
Ciclisme
Competició ciclista de carretera per a les categories elit i sub-23, disputada anualment a Òdena des del 1950.
Durant les primeres edicions l’organitzà la Penya Ciclista Nostra Senyora del Carme d’Òdena, i era puntuable per al Cinturó de Barcelona El primer recorregut fou Òdena-Igualada-Òdena Des del 1959 l’organitzà Educación y Descanso, i posteriorment, la Unió Ciclista Igualadina, que introduí la fórmula de cursa per etapes Arribà a constar de vuit jornades i recorria indrets com Binèfar, Capellades, la Pobla de Lillet i Fraga El 1966 el disputaren juvenils i guanyà Sebastià Parra Entre altres guanyadors, destaquen Jaume Vitrià, Luis Enric i Antonio Terrones El 2001 s’integrà en el…
Les convolvulàcies
Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…
flàmula
Indústria tèxtil
Cadascun dels claps de diferent color que es produeixen en una madeixa en tenyir-la tapant certs indrets amb paper d’estrassa lligat amb vetes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina