Cuscutàcies (1) i convolvulàcies (2-6). 1 Cuscuta epithymum: a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris (x 0,5); b detall d’una flor pentàmera (x 3). 2 Campaneta de mar (Calystegia soldanella): aspecte de la planta (x 0,5). 3 Corretjola gran (Calystegia sepium): detall d’una fulla i una flor (x 0,5). 4 Herba campanera (Convolvulus althaeoides); aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar (x 0,5). 5 Convolvulus lineatus: fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts (x 0,5). 6 Corretjola (Convolvulusarvensis): aspecte general de la planta, enfilant-se per una tija (x 0,5).
Eugeni Sierra
Comprenen 50 gèneres i unes 1500 espècies herbàcies i arbustives distribuïdes per tot el món. Predominen les plantes de tiges enfiladisses amb les fulles simples i esparses. Les flors, hermafrodites i actinomorfes, s’agrupen en inflorescències terminals o axil·lars; cada flor té cinc sèpals normalment lliures i persistents, cinc pètals soldats en forma d’embut més o menys obert, cinc estams inserits al tub de la corol·la i un ovari súper. El fruit és una càpsula que s’obre en quatre valves. Al nostre país, s’hi fan només quatre gèneres: Calystegia, Convolvulus, Cressa i Ipomoea. Les espècies europees del gènere Calystegia tenen un parell de bractèoles amples immediatament per sota dels sèpals. La campaneta de mar (C. soldanella) és una planta vivaç, de tiges prostrades i dèbilment volubles, fulles oposades, carnoses, ben glabres, amb el pecíol llarg i el limbe obtús en forma de ronyó. Les flors neixen solitàries a l’àpex de llargs peduncles axil·lars. La corol·la, rosa i blanca, en forma d’embut, fa de 4 a 5 cm d’amplada quan és ben oberta. La campaneta de mar viu a les platges de tot el país i floreix normalment des de la primavera fins a la tardor. La corretjola gran (C. sepium) és també una planta perenne i enfiladissa però té les tiges fortament volubles i les fulles en forma de punta de fletxa. Les flors, de color blanc o lleument rosades fan fins a 7 cm d’amplada i s’obren ben entrat l’estiu. És pròpia d’indrets humits i nitrificats de gairebé tot el país. Sovint s’enfila per les tiges del canyís i de les canyes, pels marges dels horts, etc.
Una de les campanetes no enfiladisses és Convolvulus lanuginosus, que té un aspecte argentat i sedós, la base llenyosa molt ramificada i les flors blanques i roses agrupades al capdamunt de tiges proveïdes de fulles linears.
Ramon M. Masalles
El gènere Convolvulus és representat a casa nostra per nou espècies. La corretjola o corriola (C. arvensis) segurament n’és la més coneguda. Es tracta d’una planta perenne de tiges herbàcies i volubles, de vora 2 m de llargada, i de fulles de pecíol curt i limbe sagitat, amb els lòbuls de la base acuminats i divergents; les flors, blanques i rosades i d’uns 2 cm de llargada, neixen solitàries o en grups de dues a l’àpex de peduncles axil·lars. És pròpia dels sembrats, els guarets, les vores de camins, els marges, etc. L’herba campanera (C. althaeoides), es distingeix de l’espècie precedent per les fulles heteromorfes, les bràctees florals profundament dividides i les flors roses, de 3 a 4 cm de llargada; és una planta mediterrània que es troba només a baixa altitud. Força diferent de les dues darreres espècies és C. lineatus, petita planta perenne de soca llenyosa i tiges herbàcies, d’aspecte sedós i argentat en totes les seves parts. Les fulles, llargues i estretes, són subsèssils a la part mitjana i superior de les tiges i llargament peciolades a la base; les flors, en nombre variable, es disposen a l’àpex de peduncles terminals i axil·lars molt curts. Viu en indrets secs i eixuts i sovint es troba a les pastures terofítiques.
Cressa cretica es fa en indrets més aviat salats i temporalment humits, a les illes Balears, al País Valencià i en alguns indrets continentals del Principat. Es tracta d’una petita mata grisenca molt fullosa, de flors blanques o rosades, petites i agrupades en espigues terminals. La corol·la és tubulosa, amb els cinc lòbuls ben oberts.
Mur totalment cobert per Ipomoea acuminata, una convolvulàcia enfiladissa exòtica, de fulles peciolades i profundament lobulades, i flors en forma d’embut de colors variats.
Teresa Casasayas / Toni Farràs
El gènere Ipomoea és típic de les zones tropicals, principalment d’Amèrica, on es troba diversificat en nombroses espècies. Als Països Catalans, a més d’I. batatas, d’origen americà i cultivada en zones càlides i temperades pels seus tubercles comestibles (moniatos), s’hi troba, entre d’altres espècies, I. acuminata, planta enfiladissa, perenne, de fulles lobulades o profundament incises i flors molt grans de color porpra, blanc, lila o rosa, que es fa principalment a la franja litoral.