Resultats de la cerca

Vida Fill d’Isidre Esteba i Sanahuja, propietari de la distribuïdora CIRE Films i gerent de Producciones Cinematográficas CIRE Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i parallelament a la seva dedicació a la pintura i el teatre, el 1956 començà a treballar en el cinema com a meritori i auxiliar de direcció en films de José Luis Pérez de Rozas, Antonio Santillán, Ladislao Vajda o José María Elorrieta També fou productor executiu i coguionista de La alternativa 1962, José María Nunes dirigí el migmetratge documental Fiesta Mayor 1963-66 i realitzà dos llargs infantils L’…

Cursà estudis de comerç i fou professor mercantil i censor jurat de comptes Parallelament, desenvolupà una tasca cultural rellevant en el camp del teatre i la literatura infantils Molt vinculat a la revista Cavall Fort , en formà part del consell de redacció des de la seva creació 1968-88, i fou també director del Cicle de Teatre per a nois i noies de la revista 1968-83 President del patronat de la Fundació Folch i Torres, dirigí les colleccions de teatre infantil “Taller de Teatre” i “Teatre, joc d'equip” de l'editorial La Galera, i coordinà la revista de literatura infantil…

Hom l’expressa per la probabilitat que s’acompleixi aquest funcionament correcte durant un temps determinat i en condicions especificades de funcionament La fiabilitat variarà amb aquestes condicions, tant si són pròpies del sistema com si són externes Hom pot estudiar la fiabilitat d’un element i la del sistema en el seu conjunt en funció del temps mitjançant tres nocions interrelacionades la supervivència, la duració de vida i la probabilitat condicional de falliment o d’avaria, la més instructiva de les quals és la tercera amb un nombre suficient d’observacions hom obté, per a aquesta…

El japonès primitiu se servia dels caràcters ideogràfics xinesos Al segle III començaren a introduir-se els caràcters xinesos kanji signes ideogràfics que corresponen a idees o coses Un kanji representa un significat concret amb dues possibilitats d’ésser pronunciat l’una es l' on i l’altra el kun Vers el segle X s’introduïren els kana, signes fonètics que representen el so de les síllabes i que constitueixen per ells mateixos un sillabari que prescindeix dels ideogrames Els kana es divideixen en dos tipus l' hiragana i el katakana L' hiragana —emprat molt més sovint— és un sillabari d’…

Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l’editorial Bruguera Amb les seves collaboracions al diari El Correo Catalán  —amb acudits gràfics i una secció d’articles, aplegats després en un llibre titulat Autopista 1970—, passà a representar una nova forma d’humor social i contestatari, sostingut per l’encert d’un text breu i punyent i un dibuix esquemàtic i efectiu Fou collaborador diari de La Vanguardia , Caricatura de Jaume Perich i el seu gat siamès Tele-exprés i El Periódico , i de les revistes Hermano Lobo de la qual fou membre fundador el 1972,   Por…

Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996  1998,  Solatge de sols 1999, Maregassa 2002,  Celebració…

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i…

El 1970, moment en què adoptà la denominació Orquestra Simfònica de Tenerife, passà a dependre de l’Ajuntament de Santa Cruz i del Patronat de l’Orquestra Simfònica de Tenerife i Banda de Música El 1981 se’n feu càrrec el Cabildo Insular de Tenerife mitjançant la creació del Patronat Insular de Música El primer director fou Santiago Sabina, que hi estigué al capdavant entre el 1935 i el 1966 El succeïren A León Villaverde 1966-69 i A Alfonso 1969-85 Amb l’arribada d’E Colomer 1985-86 i Víctor Pablo Pérez, director titular i artístic des del 1986, la Simfònica de Tenerife experimentà una…

Vida Estudià a Praga amb V Novák 1914-15, a Viena i a Berlín amb F Schreker 1918-22 i, després, en el cercle de F Busoni Novák li ensenyà a usar les fórmules tradicionals, en les quals introduí aportacions del folklore valac Segons contava, ja de petit hagué de seguir amb el seu violí els intervals propis del patrimoni popular conservat a Valàquia de forma genuïna, distints dels tonals Aquesta fou la base de la seva reflexió teòrica i de la posterior posada en pràctica del sistema de microintervals Pels volts del 1920 començà a bastir la seva teoria i a fer construir els instruments adaptats…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…