Resultats de la cerca

Filla de Guibert, un gramàtic de Lieja Bèlgica installat a Osona, que alfabetitzà els seus fills i filles, i germana del també gramàtic i canonge de Vic Berill Tenia una excellent calligrafia i dominava el llatí Casada amb Jobert, segons el testament d’aquest, vivien a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer El 1044 escriví i signà una escriptura de compra, juntament amb el seu marit És el primer document a Catalunya amb validesa legal del qual es té constància que fou escrit i signat per una dona, fet excepcional a l’època, que a més té un valor afegit perquè, entremig del…

La seva obra pertany tant a la literatura uruguaiana com a l’argentina Installat a La Plata 1893, es dedicà al periodisme, collaborant en El Siglo i La Razón , de Montevideo, i en La República , de Rosario Políticament fou partidari dels blancos La seva obra, molt influïda per Ibsen i pels novellistes russos, palesa un realisme de caire tràgic, alhora que és teatre d’idees i de costums rurals i urbans de to nacionalista, i reflecteix encertadament caràcters i ambients Cal destacar-ne M'hijo el dotor 1903, La Gringa 1904 i Barranca abajo 1905, de tema rural, i En familia 1905 i Los muertos…

Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del…

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1914, fou professor de l’escola d’electricitat de la Universitat Industrial 1917 i catedràtic de la Universitat de Barcelona 1930-51 Collaborà amb Esteve Terrades i, sobretot, amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra Inventà el pluviòmetre d’intensitats que porta el seu nom, usat a la majoria d’observatoris del món als EUA en la variant “Hudson-Jardí”, i l’anemòmetre d’aspiració, installat a l’Observatori Fabra el 1913 És autor d’unes 30 publicacions Fou membre adjunt de l’…

Installat a Barcelona, el 1931 abandonà la pràctica de la boxa i fundà el Club de Boxa Olímpic, al barri de Gràcia, on també organitzà vetllades de boxa amateur El 1940 creà el Club Boxing Esportiu i el 1942 fou pioner a promoure vetllades de boxa en els envelats de les festes majors d’arreu de Catalunya A la dècada dels cinquanta creà el Torneig Cinturó de Barcelona de boxa amateur El 1962 fundà el Club de Boxa Granollers, del qual fou director Ocupà la presidència del comitè de preparadors de la federació catalana 1957-76 i fou director de l’Escola Catalana de Boxa Amateur

Mostra rèpliques, reproduccions, maquetes, facsímils i també objectes originals, en un àmbit cronològic que va des de la prehistòria fins a l’època medieval, amb els quals vol apropar a la societat el món de la cultura bíblica El seu fons prové del material que des del 1930 es trobava a les dependències del Seminari de Tarragona, donat pel Dr Josep Vallès, canonge lectoral de la catedral de Tarragona i professor de Sagrada Escriptura de la Universitat Pontifícia Tarraconense, el qual l’havia recollit al llarg dels seus viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà Aquest material, que constituí…

Té la categoria de museu nacional de França i és un dels més grans del món Francesc I, el 1527, féu enderrocar l’antic palau medieval construït per Felip August i encarregà a PLescot i JGoujon 1546 la construcció del nou palau, del qual feren el costat SW del Pati Quadrat La Gran Galeria i la Petita Galeria foren edificades sota Caterina de Mèdici i Enric IV Durant el regnat de Lluís XIII i Lluís XIV, JLemercier i LLe Vau acabaren el Pati Quadrat, i ChPerrault féu la columnata ChPercier i PFontaine projectaren l’ala del carrer de Rivoli, durant el Primer Imperi, i, durant el Segon, el palau…