Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
Henry Dreyfuss Brant
Compositor nord-americà d’origen canadenc.
Fill d’un violinista, la seva família es traslladà als EUA el 1929 Després d’estudiar a la Juilliard School de Nova York 1932-34, treballà en orquestració, arranjaments i bandes sonores Fou també professor d’orquestració i composició, entre d’altres, a la Universitat de Columbia 1945 i a la Juilliard School 1947 El 1946 estrenà la seva primera obra important, la simfonia en si bemoll, que incorporava elements del blues i del jazz Del 1957 al 1980 exercí la docència al Bennington College Vermont Els anys cinquanta, les seves obres adoptaren una orientació més avantguardista, influïdes…
Xavier Ribalta i Secanell
Música
Cantautor.
L’any 1965 començà a cantar en públic i enregistrà el primer disc Establert a França el 1968 per motius polítics, hi actuà sovint al costat de destacats intèrprets Brassens, Moustaki, Béart i en diversos locals, i també en alguns circuits de televisió actuacions que alternà amb altres recitals a Mèxic 1972, l’Argentina 1972-74, Àustria, Itàlia, etc Ha musicat poemes de poetes catalans que enregistrà a Tot l’enyor de demà 1970, Cançons anònimes 1972, i Onze cançons amb esperança 1974 El 1975 féu un recital a l’Olympia de París i reaparegué el mateix any a Barcelona D’aquesta època…
Ricard Roda
Música
Saxofonista.
Estudià al Conservatori de Barcelona, i aviat es convertí, junt amb el seu condeixeble Tete Montoliu , amb el qual tocaria sovint, en un dels pioners del jazz a Catalunya Treballà també com a músic d’estudi i d’enregistrament i collaborà amb músics i formacions molt diverses, entre els quals cal citar Joan Manuel Serrat , Xavier Cugat , La Trinca , Liza Minnelli i Francesc Burrull , amb qui enregistrà el disc Sinceritat 1995 Als anys setanta formà part de l’Orquestra Mirasol 1973-77, que introduí a Catalunya una versió autòctona del jazz-rock anomenada Ona Laietana Fou també un destacat…
coloratura
Música
Terme que s’aplica genèricament a una ornamentació virtuosística, escrita o bé improvisada, d’un fragment musical.
És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta…
Martha Mödl
Música
Soprano alemanya.
Debutà el 1942 com a mezzosoprano amb Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, a Remscheid, i entre el 1945 i el 1949 formà part de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf, període durant el qual descobrí les seves possibilitats com a soprano Fou una de les intèrprets de Wagner més celebrades Enregistrà diverses òperes i actuà a Bayreuth des del 1951 La temporada 1949-50 es presentà al Covent Garden de Londres amb el paper titular de Carmen i el 1955 ho feu a la Staatsoper de Viena amb Fidelio Entre el 1956 i el 1960 actuà al Metropolitan de Nova York El 1955 es presentà al Liceu de…
,
bel canto
Música
Locució que designa l’estil de cant propi, principalment, de l’òpera italiana del segle XVII i que subsistí fins ben entrat el XIX.
Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets…
consort
Música
A l’Anglaterra del segles XVI i XVII, conjunt instrumental relativament reduït de no més de set o vuit intèrprets.
Designa també una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes el whole consort , integrat per instruments d’una mateixa família només flautes, violins, violes, etc, i el broken consort , integrat per instruments de famílies diferents Les possibilitats expressives i tímbriques del whole consort el convertiren en un bon substitut dels conjunts exclusivament vocals de l’època Al final del segle XVI, el consort de violes fou una de les formacions més populars a Anglaterra Compositors com T Tallis, R Parsons o W Byrd…
Midori
Música
Violinista japonesa.
Començà a estudiar violí de petita amb la seva mare, Setsu Goto El 1982 el director Zubin Mehta restà meravellat dels seus dots i la presentà com a convidada sorpresa del tradicional concert d’Any Nou de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Fou l’inici de la seva espectacular carrera El 1984 fou premiada pel govern del Japó Ha fet gires de concerts, principalment als EUA, però també a Europa, collaborant amb intèrprets del prestigi d’I Stern i Yo-Yo Ma, i directors com C Abbado, C Davis, K Masur, D Barenboim, S Rattle i Ch Eschenbach Fou invitada a participar en el concert del…
Kees Otten
Música
Flautista holandès.
La seva mare era professora de piano al Liceu de Música d’Amsterdam i el seu oncle matern, que l’introduí en l’estudi de la flauta de bec, era amic dels compositors Paul Hindemith, Darius Milhaud i Francis Poulenc De jove se sentí atret pel jazz i pel clarinet, instrument que estudià, juntament amb la flauta, al Liceu de Música d’Amsterdam El 1946 feu el seu debut Fou un dels pioners a Holanda de la interpretació de la música antiga amb criteris històrics L’any 1963 fundà el conjunt Syntagma Musicum, que destacà per les seves interpretacions de música medieval i renaixentista Gràcies a la…
Manuel María Ponce
Música
Compositor mexicà.
Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El seu catàleg és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina