Resultats de la cerca

Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera…

Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

Enginyer civil de mines, diplomat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques, el 1971 treballà com a inspector de finances Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l’energia i la recerca i la microeconomia 1978-81 Presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993 El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d’economia, de finances i de la privatització, abans d’ésser designat director del tresor 1987 Elegit president del Comitè Monetari Europeu el 1992, un any després fou nomenat governador del Banc de França,…

De família catalana emigrada a Algèria, estudià dret i exercí com a assessor fiscal L’any 1989 s’incorporà al Consell Municipal de Perpinyà Dins l’equip de Joan Pau Alduy , l’any 1995 esdevingué alcalde adjunt i entre els anys 2001 i 2009 fou vicepresident de l’aglomeració de Perpinyà, presidida també per Alduy, al qual succeí com a batlle aquest darrer any Revalidà el càrrec a la segona volta de les eleccions municipals del març del 2014 en la candidatura de la Unió per a la Majoria Presidencial UMP, reconvertit el 2018 en el partit Les Républicains Al llarg del seu mandat Pujol mantingué…

 Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…

Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit iconoclasta i…

Començà publicant els seus dibuixos en la premsa parisenca vers l’any 1950 Poc temps després collaborava ja a Paris-Match i Punch i posteriorment ho feu també en altres publicacions de prestigi, com ara L’Express ,  The New Yorker , etc Recollí la seva obra en diversos llibres El seu sentit de l’humor és directe i humà i els seus dibuixos, sovint encadenats, són eminentment descriptius El 1950 creà amb René Goscinny  el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà i donà nom a una sèrie de llibres, la seva creació més popular Altres creacions seves foren  Monsieur Lambert 1965 i Marcellin…

Fill de François Duvalier , a qui succeí l’any 1971 en la presidència de l’estat Malgrat algunes tímides reformes inicials, el seu règim, corromput i autoritari, fou àmpliament contestat tant a l’interior del país com a l’exterior, mentre que la situació econòmica haitiana esdevenia catastròfica Mantingué la milícia privada, creada pel seu pare, que actuà com una policia política anomenada Tontons Macoutes , coneguda per la seva brutalitat Les revoltes populars i la retirada del suport nord-americà menaren Duvalier a fugir d’Haití i a refugiar-se a França l’any 1986 on residí des d’aleshores…

Graduat en dret per la Universitat d’Estrasburg 1979, tot i que obtingué la llicència per a exercir l’advocacia el 1980 no ha exercit mai la professió a causa de la precoç dedicació a la política El 1982 fou designat per ocupar la plaça vacant de secretari d’estat al Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, i dos anys després fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democratacristià, formació de la qual era membre des del 1974 i de la qual fou secretari parlamentari 1979-82 i, més tard, president 1990-95 Reelegit el 1989 i el 1994, des del primer d’aquests anys ocupà la cartera de…