Resultats de la cerca

Començà a l’Arrate del País Basc El FC Barcelona el fitxà el 1985 com un dels pivots més prometedors de l’handbol internacional, un fet que certificà el 1987 en ser subcampió del món júnior Jugà amb el FC Barcelona fins el 1991 Durant la seva etapa com a blaugrana, fou campió d’Europa 1991 i participà en quatre títols de Lliga 1988, 1989, 1990, 1991 i en quatre de la Copa del Rei 1998, 1989, 1990, 1991 El 1991 s’incorporà al BM Granollers, equip amb el qual fou subcampió de Lliga dues vegades consecutives 1992, 1993 Acabà la seva trajectòria com a jugador al Bidasoa Amb la…

Fou jugador del Liceu Francès, l’Hispano Júnior i el Picadero, equip amb el qual es retirà el 1968 Posteriorment fou àrbitre de categoria nacional i entrenador Fou president de la Federació Catalana de Voleibol 1978-97 i vocal de l’espanyola

Linebacker exterior, debutà a la Lliga universitària dels Estats Units NCAA amb els Huskies de Connecticut També jugà a l’NFL amb els New England Patriots 1988-89 i els Indianapolis Colts 1989 Fitxà pels Barcelona Dragons, amb els quals jugà quatre temporades 1991-93, 1995-97 i guanyà la World Bowl 1997 Fou el jugador dels Dragons que feu més sacs de la història del club 16, i arribà a capità de l’equip També fou reserva dels Dallas Cowboys i dels New York Jets, i entrenà l’equip de la Universitat de New Haven

Fou un dels pioners del billar a Catalunya i com a jugador aconseguí ser campió d’Espanya en categoria lliure en tres ocasions 1927, 1928, 1929 i una en quadre 47/2 1930, entre altres modalitats D’altra banda, impulsà la creació del Club de Billar Barcelona 1927 i fou el primer president de la Federació Catalana de Billar 1928-29 També presidí, els mateixos anys, la Federació Catalana d’Escacs

Format com a jugador al Club de Golf de Sitges, fou quatre vegades campió de Catalunya 1966, 1968, 1969, 1970 També guanyà l’Obert de Portugal 1961 i, juntament amb el seu germà Àngel, Sebastián Miguel i Valentín Barrios, guanyà tres anys seguits la Copa d’Europa per equips El 1970 fou subcampió d’Espanya Fou entrenador del Club de Golf Vallromanes i del Centre de Golf el Vendrell

Començà a l’Igualada Hoquei Club, i la temporada 1951-52 jugà amb el Club Hoquei Mataró, mentre estudiava a Canet de Mar, i tornà a l’Igualada 1952-71, del qual en fou capità i jugador entrenador els dos darrers anys El 1961 es proclamà subcampió d’Espanya Amb la selecció espanyola, el 1960 fou subcampió del món i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux

Es formà com a jugador al Futbol Club Barcelona, club en què jugà durant tota la seva vida esportiva com a defensa dret i amb el qual guanyà tres Copes d’Espanya 1942, 1944, 1947 Formà part de l’equip espanyol que participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 L’any 1958 abandonà l’hoquei Són fills seus els jugadors d’hoquei sobre herba Ricard i Xavier Cabot Durán

Central format en el BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoriaFou repescat per Manuel Montoya 1992-97 i guanyà la Copa Asobal 1994 i la Copa EHF 1995, 1996 amb l’equip vallesà Finalitzà la trajectòria com a jugador al Club Balonmano la Roca 1997-2000 Quan es retirà, exercí de segon tècnic de Montoya al Granollers 2002-06, club on dirigeix equips de base des del 2010

S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa…

Jugava de davanter i formà part del Futbol Club Barcelona 1919-23 Després, jugà una temporada amb el Júpiter, i la temporada 1924-25, amb l’equip reserva del Barça Amb el primer equip blaugrana disputà 67 partits i marcà 13 gols Fou dues vegades campió de Copa 1920, 1922 i tres del Campionat de Catalunya 1920, 1921, 1922 Com a jugador de billar es proclamà campió del món en l’especialitat de fantasia 1932