Resultats de la cerca
Es mostren 214748 resultats
la Muga
Desembocadura de la Muga, a Empuriabrava
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.
Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de…
la Haia
Les cases del Parlament de la ciutat de la Haia, seu del govern i de la corona dels Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada al cor de la conurbació del Randstad Holland, a 4 km de la mar, experimentà un ràpid creixement demogràfic fins els anys cinquanta el 1880 tenia 133500 h i el 1935 460586 h, quan començà l’expansió de les àrees suburbanes Rijswijk, Voorburg, Wassenaar i la creació de ciutats satèllits, com Zoetermeer, 15 km a l’est Hi predomina el sector terciari L’àrea comercial s’estén pel nucli antic, a l’oest del Binnenhof A l’W i al S d’aquest nucli s’estenen barris residencials benestants, i al NE i al SE, barris més populars Seu del govern i de la corona, una part dels ministeris i les…
la Riera
Vista del Santuari de la Mare de Déu de la Riera a les Borges del Camp (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de les Borges del Camp (Baix Camp), a la dreta de la riera d’Alforja, al NW de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del s XIII), patrona de la vila.
Fou la primitiva parròquia inicialment dedicada a sant Bartomeu de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954
La Palma
Vista general de Santa Cruz de La Palma, capital de l’illa de La Palma
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situada a 72 km al N de la de Hierro i 107 km a l’WNW de la de Tenerife.
La capital és Santa Cruz de La Palma Dins el relleu es destaca un gran sistema volcànic que ocupa el sector nord de l’illa i que comprèn l’ample cràter de la Caldera de Taburiente 10 km de diàmetre, 28 km de perímetre i 1 500 m de profunditat, obert només al SW per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar El 1954 hom declarà el cràter parc nacional De la Caldera, vorejada d’alts cims Pico de la Cruz, 2 423 m, arrenca una cadena muntanyosa que travessa l’illa fins a l’extrem S El pic més alt és el…
la Múnia
Vista parcial del poble de la Múnia, a Castellví de la Marca (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (193 m alt.) i cap de municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès), situat al S del terme, vora la riera de la Múnia, afluent, per la dreta, del riu de Foix.
la Floresta
Vista de la zona residencial de la Floresta a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
la Farola
La Farola, precursora del port de Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de Vilanova i la Geltrú (Garraf), a llevant del nucli urbà; hi ha l’ermita de Sant Cristòfol, d’origen medieval, i la residència que feu bastir Eugeni d’Ors dita el Far de Sant Cristòfol.
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel…
la Fontsanta
Façana del santuari de la Fontsanta
© JoMV
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Fontsanta
) del municipi de Jafre de Ter (Baix Empordà), a l’W del poble.
Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936 Hom hi celebra nombrosos aplecs
la Feixa
Aspecte del santuari de la Feixa
© Carolina Latorre Canet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Feixa) del terme d'Isàvena (Ribagorça), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
Edifici d'una sola nau, amb volta de canó reforçada per tres arcs torals sobre pilastres, dels quals resten el presbiteral i el central L'absis semicircular de la capçalera fou substituït per una sagristia trapezoidal, que en la restauració de l'any 2002 fou enderrocada al mateix lloc es construí un nou absis a imitació dels romànics L'element més destacat de l'exterior és una finestra geminada amb dos petits arcs separats per un mainell cilíndric Al SE hi ha, abandonada, la casa de l'ermità S'hi celebra aplec el dilluns de Pasqua L’església fou consagrada per primera vegada el 1018, data…