Resultats de la cerca
Es mostren 2331 resultats
viuda
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells passeriformes, de la família dels ploceids, caracteritzats pels costums parasitaris en la nidificació, ja que les femelles ponen els ous als nius d’altres ocells passeriformes de la família dels estríldids.
Els mascles a l’època del zel es guarneixen amb un brillant plomatge nupcial Inclou unes poques espècies de l’Àfrica tropical, entre les quals destaquen la viuda del paradís Vparadisea , d’uns 38 cm de llargada, els mascles de la qual tenen el cap negre, la viuda règia Vregia i la viuda dominicana Vmacroura
sínia
sínia , al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Física
Màquina d’elevar aigua, especialment emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds.
Consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou
Joan Recasens
Atletisme
Atleta.
Fou membre de l’equip del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 1923 guanyà el campionat de Catalunya de triple salt, fou segon en els 100 m i tercer en els 200 m i el salt de llargada L’any 1921 establí un rècord català de triple salt que el situà primer en el rànquing espanyol
Gil Doblas de Santos
Esport general
Esportista amb discapacitat visual.
Té una discapacitat visual del 75% El 1995 fou el cinquè classificat en salt de llargada al Campionat d’Europa d’atletisme, posició que millorà dos anys després amb una quarta posició Amb la selecció espanyola de futbol sala, fou subcampió d’Europa 2001 i bronze 2007 El 2008 fou cinquè en el Campionat del Món
gripau d’esperons
Herpetologia
Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates
.
Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans
Cristóbal Salom Magrané
Atletisme
Atleta especialitzat en les proves combinades.
Acumulà deu títols de campió de Catalunya fou dos cops campió en decatló 1946, 1947 i pentatló 1944, 1947, tres en 4×100 m 1944, 1945, 1946, dos en 4×400 m 1944, 1947 i un en salt de llargada 1948 Millorà tres vegades el rècord català de decatló i fou tercer en el Campionat d’Espanya en aquesta mateixa prova 1947
Carme Sugrañes Blay
Atletisme
Atleta.
Membre del Club Femení d’Esports, fou campiona de Catalunya 1932, 1933 i d’Espanya 1933 de salt de llargada, i d’Espanya de 80 m tanques 1933 Amb l’equip del seu club establí un rècord català i estatal en 4×100 m 1933 També formà part de l’equip de basquetbol del seu club 1929-34
himeni
Botànica
Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.
L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis
corbina
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic i predador, abundant en els fons de sorra, de fang i de roques de la Mediterrània, de l’Atlàntic i de la Cantàbrica.
Pot atènyer els 2 m de llargada i els 150 kg de pes El cos és grisenc, més fosc al dors i argentat al ventre Per la seva abundància, per les dimensions i per la carn és un peix molt preat A les costes catalanes rep també els noms alternatius de corbalina, corb reig i reig
cardó

Cardó
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de tija erecta, angulosa i amb agullons (de 50 a 150 cm d’alçada) i amb les fulles caulinars oposades i soldades per la base formant un clot (fitotelma).
Les flors, d’un color que tira a lila, són agrupades en capítols ovoides 5-8 cm de llargada, amb palletes aristades que els donen l’aspecte de pinyes eriçades de pues, envoltades per bràctees de l’involucre, espinoses i corbades Viu generalment en vores de camins humits Els capítols secs s’empraven per a cardar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina