Resultats de la cerca

Germà del dèspota Miquel I Àngel Comnè, el succeí en el despotat El 1217 vencé l’emperador llatí Pere I de Constantinoble, i el 1224 s’apoderà de Tessalònica i dels dominis d’aquest regne llatí Es féu coronar emperador bizantí de Tessalònica, en rivalitat amb l’emperador de Nicea, conquerí diverses ciutats i volgué apoderar-se de Constantinoble, però fou derrotat per Joan II Asen de Bulgària 1230 i eixorbat El 1246 Tessalònica fou presa per Joan III Ducas Vatatzes, de Nicea, el qual posteriorment féu matar Teodor, que continuava instigant contra seu

Fou mestre de llatí a Figueres i Girona El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter pel pseudònim que usà com a poeta en català, recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular «I en català vull escriure / com se parla en català», com a seguidor d’una tradició secular Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona

La politextualitat fou un element destacat del motet dels segles XIII al XV i, amb menys freqüència, es troba en obres de música profana Encara que els textos solien estar en llatí, no falten exemples de combinacions amb altres idiomes, com per exemple el motet anònim a tres veus del segle XIII On doit fin amor/La biauté/In seculum , que combina dos textos francesos en les veus aguda i mitjana amb el llatí a la veu de tenor Els principals autors que recorregueren a la politextualitat foren G de Machaut, J Dunstable i G Dufay

Estudià al seminari de València, fou ordenat el 1889 Des del 1887 era professor auxiliar de llatí del seminari, i després ho fou de diferents branques de filosofia Feu el doctorat en dret canònic a la Universitat de València, d’on més tard fou professor i vicecanceller, i el 1901 fou nomenat canonge magistral de València per oposició Ja bisbe de Girona, el 1928 decretà la moderna divisió d’arxiprestats de la diòcesi És autor de molts treballs en llatí, català i castellà, com el manual De ratione linguae latinae addiscendae 1896, un Manual de prelados 1924 i altres…

Fou sacerdot a Balaguer És autor de la tragèdia en llatí Delphinus Barcelona 1543, que relata detalladament el setge fracassat del delfí de França a la vila de Perpinyà 1542 Fou representada amb acompanyaments musicals davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part del seu interès històric, en l’obra destaca la manera com l’autor esmenta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És una obra insòlita pel fet de ser teatre llatí de tema històric, i, alhora, per haver estat representada fora de les aules…

Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Autor del Sermó de la s conquista de la molt insigne ciutat de València 1666, que constitueix una notable mostra de prosa barroca, de poesies segurament totes en llatí, que no han estat localitzades, i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció Deixà manuscrits dos volums de Sermones de Quaresma y otros asuntos El 1671 la Universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb una oració fúnebre de Joan Baptista Ballester i algunes poesies en llatí i castellà

Vida Es desconeix on es formà musicalment, si bé és raonable de suposar que fou a Mataró, on hi havia una capella de música ben notable Pel març del 1593 era a Barcelona, on feia de coadjutor del mestre de capella de la catedral, Julià Andreu Vilanova la seva posició canvià en ésser nomenat, a l’octubre del mateix any, mestre de capella titular de la catedral metropolitana i primada de Tarragona, on ocupà la vacant deixada per Baltasar d’Ulloa Romangué a Tarragona fins el 1595, any que prengué possessió del mateix càrrec a la basílica del Pilar de Saragossa Durant disset anys residí a la…

Entre els més antics destaquen els quatre amb textos en llatí basats en fets miraculosos de sant Nicolau que figuren en el llibre de representacions de Fleury, del segle XIII Els més coneguts són Les miracles de Notre Dame , una collecció de quaranta miracles del manuscrit de París Bibliothèque Nationale, fr 819-820, suposadament representats a París pel gremi de joiers entre gener i febrer del 1339 i el 1382 La part musical incloïa, entre altres peces del repertori vocal, setanta-dos rondós, nou motets, cinc tedèums, tres Regina caeli , tres Ave Regina caelorum i dos himnes en…

Estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Amic de Bernat de Boïl, sostingué amb aquest, des del 1484, una activa correspondència, en llatí, sobre temes humanístics i procurà d’introduir-lo en la doctrina lulliana Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487 participà en el certamen valencià convocat per Ferran Dies, en honor d’aquesta advocació mariana, amb poesies en llatí i en català, i escriví un opuscle teològic sobre el tema concepcionista Deixà, igualment inèdits, un…

Filla de Guibert, un gramàtic de Lieja Bèlgica installat a Osona, que alfabetitzà els seus fills i filles, i germana del també gramàtic i canonge de Vic Berill Tenia una excellent calligrafia i dominava el llatí Casada amb Jobert, segons el testament d’aquest, vivien a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer El 1044 escriví i signà una escriptura de compra, juntament amb el seu marit És el primer document a Catalunya amb validesa legal del qual es té constància que fou escrit i signat per una dona, fet excepcional a l’època, que a més té un valor afegit perquè, entremig del…