Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i per Àsia Publicà algunes biografies de personatges històrics, com Tristany 1988, i, en narrativa, El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, el recull de narracions Els homicides 1981, de caràcter existencialista, i la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella

Entra en vigor a Espanya la Llei de liberalització de les comunicacions, una llei que comportarà l’entrada de nous operadors amb més serveis i preus més baixos Fins el moment, 22 empreses han sollicitat llicència per a operar en les diferents modalitats de telefonia En telefonia fixa competiran Telefónica, Retevisión i Uni2 En telefonia mòbil, les principals companyies són Moviline, Movistar i Airtel, a les quals s’afegirà Retevisión Móvil a partir del gener del 1999 Altres companyies també opten a la telefonia per cable

La policia espanyola impedeix l’entrada al centre d’internament d’estrangers CIE de la Zona Franca de Barcelona a inspectors municipals amb l’ordre de precintar les installacions El dia 7 de juliol l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la decisió de tancar el centre, mesura que va justificar per no tenir llicència d’activitat ni dispositius de seguretat d’acord amb la normativa El mateix dia el Ministeri de l’Interior va replicar que el CIE continuaria funcionant malgrat l’ordre de l’Ajuntament

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1911, i es doctorà a Madrid el 1912 Ingressà a la Sanitat Militar, fou professor a la Universitat de Barcelona i cap de la Lluita Antivenèria a Calalunya En aquella època publicà entre d’altres articles “Qüestions actuals en el tractament de la sífilis” 1927 i “La lluita antivenèria a Catalunya el bienni 1935-1936” 1937 Germà del també metge Jaume Peyrí , fou pare de l’arquitecte i pintor  Antoni Peyrí i Macià

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Es llicencià en dret a Barcelona el 1878 Afiliat al moviment regionalista català Fou redactor de La Renaixença des del 1882 i de L’Art del Pagès , on publicà estudis sobre legislació agrària i temes econòmics i socials Esdevingué molt popular a Barcelona en defensar gratuïtament el 1882 els industrials embargats arran d’uns conflictes tributaris Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència Publicà alguns opuscles sobre temes com el Tribunal de les Aigües de València o el laude arbitral a l’edat mitjana

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

Especialitzat en pediatria, es llicencià a Barcelona el 1943 i amplià estudis a Berna, Basilea, Lausana i Estocolm Fou cap del departament de pediatria de la residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic de la seva especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Introductor de texts en llengua alemanya Glanzmann, autor de treballs en gairebé totes les àrees de la seva especialitat, en particular sobre l’acrodínia, les encefalitis infantils, els trastorns electrolítics i altres L’any 1991 rebé la Medalla Narcís Monturiol