Resultats de la cerca

Se'n destacà Bernat de Llo , que esdevingué senyor dels castells de So i Queragut Donasà pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau de So El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta Foren fills seus Arnau de So , que el succeí en el patrimoni familiar, i Bernat de Llo o d' Alió , cremat per heretge el 1258

Deixeble d’Ammanti, treballà a Perusa retrat de Juli III , 1555, Catedral i a Florència Degollament de Sant Joan Baptista , 1571, Baptisteri, dins un manierisme estilitzat proper a Giambologna

La forma del nom fou originàriament Stewart, que fou adoptada precisament pel fet de derivar de l’exercici, per part dels seus membres, del càrrec de steward senescal o majordom dels comtes de Dol Durant el temps de la reina Maria I, per influència francesa, s’imposà també, almenys en la línia reial, la forma Stuart L’estirp coneguda és Alan , segon senescal hereditari de Dol 1045, avi d’un altre Alan , que exercí el mateix càrrec i fou favorit del rei Enric I d’Anglaterra i sheriff de Shropshire 1101 Aquest tingué tres fills El darrer fou el cap de la família dels Fitzalan, comtes d’Arundel…

Fill d’Hug Roger I i de Guerana de Cruïlles

Entre els seus membres es destaquen Sext o Publi Papiri , contemporani, segons la tradició, de Tarquini el Superb Gai Papiri Carbó , tribú de la plebs 131 aC i cònsol 120 aC Partidari dels Gracs, abandonà el seu fervor democràtic i els traí Gneu Papiri Carbó , tribú de la plebs 92 aC, cònsol amb Cinna 85 i 84 aC i amb Mari el Jove, lluità contra Metel i Pompeu en un intent d’alliberar Mari Capturat per Pompeu a Sicília, fou ajusticiat També cal esmentar el cònsol Luci Papiri Cursor , probablement autor de la Lex Poetelia-Papiria , en favor dels deutors

Aquest castell dit la Garàrdia o Geràrdia , del qual no resten vestigis, era tingut en franc alou per un llinatge de cavallers anomenats Gerard o Garardencs Al segle XII, Guillema, filla de Ramon Gerard i de Clara, el donà en franc alou a Ermengol de Vernet, el qual el restituí en feu a ella mateixa i al seu espòs Ramon Sarrier

Aliat de Dinamarca, derrotà Olaf I de Noruega a la batalla naval de Svolder 1000 i s’apoderà d’una part dels seus territoris Batejat el 1008, afavorí el catolicisme al seu país Constituí un fisc segons el model noruec i manà d’encunyar les primeres monedes sueques El seu llinatge Skötkonung s’extingí el 1060, substituït per la dinastia dels Stenkil

Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona Hom el creu fill del seu antecessor Gombau El 966 era marmessor del comte Miró i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard —que el succeí— i Geribert, amb dues filles d’aquell, Riquilda i Ermengarda

Fill i successor, per elecció, del príncep Cristòfor I, del llinatge Báthory, portà una política contemporitzadora entre Turquia i Àustria El 1596, després d’haver estat reconegut 1594 príncep hereditari de Transsilvània per l’emperador, li cedí el principat, però, penedit, tornà a pujar al tron ajudat pels turcs, bé que cedí la corona definitivament a l’emperador el 1602

Des de les darreries del segle XII hi ha notícies sobre personatges del llinatge de Galliners el testament del canonge Bernat de Galliners de l’any 1178 i el del cavaller Berenguer de Galliners l’any 1194, qui també és entre els signants de l’acta de fundació del priorat de Santa Maria d’Olives i que morí l’any 1207 Hom pot seguir el rastre del llinatge, en relació més o menys clara amb el propi solar, el lloc de Galliners, fins entrat el segle XV Tanmateix, des del segle XIV, per entroncament amb aquesta casa, es cognomenaren de Port, si bé el nom Galliners tornà a ressorgir i es conservà en…