Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
estil d’Elx-Archena
Pintura
Nom donat a un dels estils pictòrics de la ceràmica ibèrica per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d’aleshores.
Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià Elx, Benidorm, Alacant, etc i a Múrcia Archena i altres poblats i necròpolis Es caracteritza per les figures simbòliques també ha estat anomenat estil simbòlic , contraposant-lo a l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria , amb figures de dimensions considerables, humanes deessa alada o d’animals àguila amb ales esteses, lleó, llop, etc, voltades d’elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics És un estil molt original i, en general, d’una gran qualitat
Josep Maria Serra i Constantí
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i caricaturista.
Publicà el seu primer dibuix als catorze anys 1933, a la revista L’Avant El 1946 esdevingué dibuixant de plantilla a El Correo Catalán Collaborà també a Atalaya , Paseo , Paseo Infantil i, sobretot, a TBO , Mundo Deportivo i Hoja del Lunes Exposà sovint a Barcelona des del 1948, així com a Ripoll, Gavà, Molins de Rei, Granollers, Vic i la Garriga El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials Publicà els llibres de caricatures Siluetes epigramàtiques 1951, amb text de Tomàs Roig i Llop i Gent de Granollers 1970
Guerau de Jorba
Història
Senyor del castell de Jorba (Anoia).
Formà part del consell de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I de Catalunya-Aragó Intervingué en les conquestes de Lleida i de Tortosa i en negociacions reials a Tarragona, Osca i Perpinyà Entre el 1166 i el 1169 fou procurador d’Ibn Mardaniš, el famós rei Llop de Múrcia i de València, amb qui obtingué una avantatjosa amistat i un pagament de paries i de garanties a Alfons I Posseí béns quantiosos, que s’estenien a moltes localitats, com el veïnatge de Santes Creus, Vilaverd, Forès, Vinaixa, Albió i les Piles
Pepa Guardiola Chorro
Literatura catalana
Narradora.
Ha conreat principalment la literatura adreçada al públic infantil, amb obres com El llop i la cogullada 1988, Contes de Riu-rau 1988, L’engruna de cristall 1992, premi Carmesina 1991, El talismà del temps 1994, premi Samaruc 1995, Collidors de neu 1995, premi Mediterráneo 1994, Tres titelles embruixades 2000, Els ulls de la Nereida 2000, Una llar en el món 2001 i La llegenda de les aus daurades 2001, entre d’altres Ha participat en diverses publicacions periòdiques i publicà una narració en el volum collectiu Nou narradors de la Marina Alta 1990
Martirologi d’Ató (Ms. 128b)
Folis 1v i 2 del còdex, obra d’Ermemir, realitzada l’any 1061 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 128b, per la seva envergadura, es tracta de 313 folis, l’antic manuscrit XLVII del Catàleg de Villanueva * fou subdividit recentment en dos volums més reduïts, el segon dels quals, el Ms XLVII, 2 o bé Ms 128, b ofereix un cert interès artístic gràcies a la modesta decoració de caplletres D’aquest manuscrit tractarem en el nostre breu comentari És un còdex de 145 folis de 32,2 x 26cm, escrits en lletra carolina, al qual han estat afegits els folis del 128 al 143 que, a causa…
El Pajarillo
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Huelma (Jaén).
L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC
Antoni Peyró i Mezquita
Arts decoratives
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Ceramista, escultor i joier.
Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita Després produí també camafeus d’ivori o gemmes Exposà bibelots de ceràmica a València 1925, on obrí una important manufactura El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians El seu fill, Antoni Peyró i Llop València 1909, continua…
Ferenc Molnár
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg hongarès, de família jueva.
Publicà les seves primeres narracions el 1897 i obtingué un gran èxit amb la comèdia Az ördög ‘El diable’, 1907, allegat a favor de l’amor lliure, i amb la novella per a la joventut A Pál utcai fiúk ‘Els nois del carrer Pál’, 1907 Satiritzà la societat aristocràtica hongaresa del seu temps en obres dramàtiques d’un naturalisme decadent, com és ara Liliom 1909, A farkas ‘El llop’, 1912 i A vörös malom ‘El molí roig’, 1923 El 1930 es traslladà a Suïssa, i més tard s’establí als EUA Moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema
Yasushi Inoue
Literatura
Escriptor japonès.
Durant el seu període universitari escriví l’obra teatral Meiji no tsuki ‘La lluna de Meiji’, 1935 i Ruten ‘Metempsicosi’, 1936 Després d’un llarg silenci tornà a l’activitat literària amb Togyu ‘Cursa de braus’, 1949 i Ryoju ‘La cacera’, 1949 Seguiren Kuroi schio ‘Marea negra’, 1950, Kuroi cho ‘La papallona negra’, 1955, Hyoheki ‘La muralla de glaç’, 1956-57 i d’altres Conreà també la novella històrica —amb el precedent de Furinkazan ‘Vent i bosc, foc i muntanya’, 1953-54 Tempio no iraka ‘La teulada del temple’, 1957, Roran 1958, Aoki okami ‘El llop pàllid’, 1963 i Futo 1963
vescomtat de Marsan
Història
Territori del ducat de Gascunya, amb capital a Mont de Marsan.
En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina