Resultats de la cerca

Refugiat a l’Argentina, Fontana presentà el Manifiesto Blanco 1946, i alhora, plasmà la nova tendència en la seva obra escultòrica i pictòrica posterior Bàsicament consistia en la creació d’un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits els quals, en articular-se, donen un espai i també mitjançant el contrast dels colors, de la llum i l’ombra i de gruixuts empastats que l’artista estripava amb incisions típiques en ell

Cristallitza en el sistema ortoròmbic Pertany al subgrup dels nesosilicats Normalment es presenta en masses grollerament prismàtiques o finament fibroses La seva duresa és de 7 i la seva densitat de 3,24 Té un esclat de vidre i de vegades sedós en les varietats fibroses És de color blanc, de vegades verdós Es forma a les roques riques en alumini i en circumstàncies d’alt grau de metamorfisme regional es troba en els esquists i gneis

La ratlla que constitueix el seu espectre és de color verd brillant És un element poc abundant, i constitueix un 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre El talli natural és constituït per una mescla de dos isòtops estables, amb masses 203 29,50% i 205 70,50%, que determinen un pes atòmic de 204,37 En són coneguts també 18 radioisòtops artificials, amb masses que van de 191 a 210 És present a la natura com a component minoritari de diversos minerals i és recuperat comercialment dels residus de la torrefacció de la galena i de l’esfalerita L’obtenció del metall pot ésser feta per…

Pot ésser únic o múltiple, i normalment es presenta a totes les cèllules Hom creu que prové d’unes regions dels cromosomes anomenades organitzadors nucleolars Al microscopi electrònic hom veu una estructura submicroscòpica que pot ésser formada per fibrilles irregulars o per masses homogènies és constant la presència de macromolècules de 150 Å El líquid nucleoplasmàtic penetra a l’interior del nuclèol, i hom creu que té relació amb la síntesi dels ribosomes El nuclèol desapareix en la telofase de la mitosi

Cristallitza en el sistema monoclínic Hom la troba normalment en masses o grans en són escassos els cristalls És incolora o blanca, però també pot ésser marró o vermellosa Té una duresa de 2,5, i una densitat de 2,97 No és gaire freqüent hom en troba a Ivigtut Grenlàndia i a Miass Rússia S'altera amb molta facilitat És important per l’ús que hom en fa com a electròlit per a reduir les menes de l’alumini a alumini metall

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Pertany a la subclasse dels ciclosilicats, anomenats així perquè llur estructura és formada d’anells de tetràedres de SiO 4 Es dóna poc en cristalls generalment ho fa en forma de grans irregulars o en masses Té una duresa de 7 i una densitat de 2,55-2,75, que augmenta amb el contingut de ferro Els colors més característics són el blau o el violaci, però també pot ésser incolor, gris, groc o marró clar

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És molt semblant, pel color, l’estructura en fulls i la composició, al grup de les clorites, bé que és més dur i pesant Hom el troba sovint en forma de masses compactes, fulls, escates o revestiments que s’exfolien amb facilitat De color verd o verd negrós, la seva duresa és 5,56 i la seva densitat 3,52-3,56 La varietat rica en manganès és anomenada ottrelita , i la rica en magnesi, sismondina

El pes p d’un cos es relaciona amb la seva massa m mitjançant l’equació p = m g , on g és el vector camp gravitatori o acceleració de la gravetat La mesura de pesos, un cop és coneguda g , és feta indirectament, comparant masses amb balances Els resultats són expressats en unitats de força, bé que és molt estès el costum de designar el pes d’un cos de massa m pel valor de la massa, expressada en quilograms o en grams

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls allargats segons l’eix b , i també en masses, fibres o grànuls Té una duresa 7 i una densitat 3,3-3,6, que augmenta amb el contingut de ferro És de color verd groguenc, marró o negre L’epidot i la clinozoïsita constitueixen, de fet, una mateixa espècie, i llur límit de separació ha estat fixat pel percentatge del contingut de ferro fins a un 10%, clinozoïsita, i més d’un 10%, epidot

Sacerdot 1898 i professor del seminari de Laval, bisbe de Bayeux i Lisieux 1928 i de Reims 1930, fou creat cardenal 1931 i arquebisbe de París 1940 Conscient de la descristianització de les masses obreres i camperoles, fundà la Mission de France 1941 i, a petició d’HGodin, la Mission de Paris 1943, de la qual nasqué l’experiència dels sacerdots obrers Foren cèlebres les seves cartes pastorals Essor ou déclin de l’Église 1947 i Le prêtre dans la cité 1949