Resultats de la cerca

Fou la tercera muller de Felip II de Castella Promesa del príncep de Girona i Astúries, Carles, en morir Maria Tudor hom estipulà el seu matrimoni amb Felip II, considerat com a garantia del tractat de Cateu-Cambrésis 1559 i com a aliança contra el protestantisme

El fill i successor d’aquest esdevingué rei Antoni I de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana III, i foren pares del tercer duc, que esdevingué rei Enric IV de França, el qual cedí el ducat el 1598 al seu fill legitimat de Gabrielle d’Estrées, Cèsar de Borbó-Vendôme mort el 1665, que fou governador de Bretanya i Borgonya i es distingí en la lluita contra els hugonots, i el 1655 vencé una esquadra castellana davant Barcelona Fou succeït pel seu fill Lluís de Borbó-Vendôme, i aquest també pel seu fill Lluís Josep de Borbó-Vendôme, que en vida del pare fou duc de Penthièvre,…

Durant aquest període, la condició del menor d’edat pot sofrir diverses modificacions, com és ara pel fet d’un matrimoni, per a la legalitat del qual hom exigeix una edat mínima establerta segons els codis matrimoni Llavors, home i dona gaudeixen de capacitat per a testar i actuar de testimoni i amb dret a assistir i ésser escoltats en les reunions de consell de família A partir de 16 anys, en cas d’epidèmia, homes i dones poden atorgar testament sense notari davant tres testimonis de més de 16 anys El codi penal del 1995 modificà l’edat mínima per a respondre…

Única filla de Frederic III i de Constança d’Aragó i neta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d’Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després…

Militant d’ Estat Català ­ Partit Proletari , fou companya del president Lluís Companys i Jover , el qual influí políticament, i amb qui es casà el 1936 Aquest mateix any anà a París a fer-se càrrec d’un dels dos fills de Companys, Lluís Companys i Micó, que havia tingut del seu primer matrimoni amb Mercè Micó i Busquets, afectat d’una malaltia mental Exiliat, Companys es reuní amb Carme Ballester i el seu fill Les autoritats franceses, que havien reconegut el règim franquista, obligaren el matrimoni a establir-se lluny de París A La Baule Bretanya, on residien, l’…

Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li dedicà el tractat…

Sembla que en fou el primer titular Arnau I mort després del 1030, de la família dels ducs de Gascunya Gabardà s’uní amb el vescomtat de Bearn pel matrimoni del vescomte Pere II amb la vescomtessa Guiscarda de Bearn Des d’aleshores seguí la sort de Bearn

Filla del rei Bagrat o Pancraç IV i d’una princesa d’Alània-Ossètia Casada 1065 amb Miquel VII Ducas amb el nom de Maria, després de l’abdicació d’aquest, es casà amb l’emperador Nicèfor III Botaneiates, que adoptà Constantí Ducas, fill del primer matrimoni de Marta

Filla de l’infant Alfons, senyor de Molina i de Mesa, i neta d’Alfons IX de Lleó Climent IV denegà 1265 el consentiment a llur matrimoni, allegant la situació del rei respecte a Teresa Gil de Vidaure Designà Jaume I hereu dels seus béns al regne de Galícia

Fill d’Arnau III de Comenge, el succeí pels volts de l’any 1073 Aquest any, ja com a comte, demanà a l’abat Hug de Cluny l’adhesió de l’abadia de Lezat a la reforma cluniacenca Fou succeït per Bernat I, fill del seu segon matrimoni