Resultats de la cerca

Amb 8 anys emigrà als Estats Units, on es llicencià en Física i Química i doctorà en Biofísica a la Universitat de Harvard 1967 És professor de Genètica Humana i Biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Utah, on codirigeix el Departament de Genètica Humana És també investigador a l’Institut Mèdic Howard Hughes des de 1988, i membre de la National Academy of Sciences i de l’American Association for the Advancement of Science Els seus treballs parteixen de la idea que els canvis cromosòmics en l’ADN poden implicar modificacions genètiques en les cèllules dels…

Es traslladà a Barcelona el 1872 instat pel seu germà Pere Esquerdo i Esquerdo , i s’hi llicencià en medicina 1878 Es doctorà a Madrid l’any següent Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 en fou metge numerari el 1882 El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal, a qui havia ajudat a practicar les primeres laparotomies reeixides fetes a Barcelona 1875-82 Fundà el servei de ginecologia a l’Hospital de la Santa Creu Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques durant el període 1891-93, i…

Llicenciat el 1945, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis, València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1976-80 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1970-74, de l’onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana Reus 1980 i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Patronat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1993-2002 Especialitzat en temes de drogoadicció, fou autor de Les drogues 1976 Dedicat també a la política, fou diputat per Convergència i Unió al…

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i…

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’…

El 1921 es graduà en medicina a la Universitat de Kiel En collaboració amb els químics Fritz Mietzsch i Joseph Klarer dugué a terme una investigació sistemàtica sobre les propietats terapèutiques d’una sèrie de nous composts azo sintetitzats L’informe que publicà el 1932 sobre els defectes antibacteriològics del prontosil inaugurà l’era de la terapèutica química en la medicina, i aquest descobriment li valgué la concessió del premi Nobel de medicina i fisiologia de l’any 1939 A més dels treballs sobre el tractament de les infeccions agudes, efectuà un…

Doctorat en Medicina i Cirurgia 1974, fou docent de paleoantropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona primer, a la facultat d’història 1972-88, i, després, a la de medicina 1988-97 Dedicat a l’estudi de la història de la medicina i a la paleopatologia, d’entre la seva abundant bibliografia, cal fer esment de  Paleopatología del cráneo en Cataluña  1977,  La enfermedad en la prehistoria  1983,  Paleontología  1993-94,  El cráneo infantil de Orce  2002 i  Antropología física para arqueólogos  2004 El 2003 li fou concedit el premi d’arqueologia…

Graduat 1982 i doctorat 1984 en medicina per la Universitat de Pennsilvània, ha desenvolupat la carrera científica i docent a la Johns Hopkins University de Baltimore en els camps de la pediatria, l’oncologia, la radioteràpia i la medicina interna La seva aportació principal és el descobriment de la funció reguladora de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en l’activitat de l’ eritropoetina  segons els nivells d’oxigen detectats en la cèllula Per aquesta contribució ha rebut els premis Gardner International 2010, Albert Lasker 2016 i Nobel de…

Cursà els estudis de medicina a Barcelona i els acabà l’any 1923 Es doctorà el 1931 Fou cap clínic de l’Institut Mental de la Santa Creu i de l’Institut Frenopàtic de Sant Boi i director de l’Institut Pere Mata de Reus i del Dispensari Central d’Higiene Mental de Barcelona Del 1950 fins a la jubilació fou catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de Barcelona Fou president del Primer Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana 1970 A Viena estigué al costat de Freud i dels seus collaboradors ha aprofundit la psicoanàlisi amb…

Viatjà pel nord d’Àfrica i visqué a Sevilla des del 1113 al servei dels califes almohades Practicà només la medicina i propugnà la separació entre la medicina, la cirurgia i la farmàcia La seva obra més important és el Kitāb al-taysīr fī-l-mudāwāt wa-l-tad-bīr ‘Llibre que facilita la terapèutica i la dieta’, el més important tractat de medicina pràctica escrit pels àrabs, en el qual prefereix les dades de l’observació a les opinions dels clàssics La dedicà al seu amic i deixeble Averroes Fou molt aviat traduïda a l’hebreu i més tard al llatí 1490