Resultats de la cerca
Es mostren 1502 resultats
Unión de Televisiones Comerciales Asociadas
Associació que agrupa les televisions comercials que operen en territori espanyol.
Es constituí a Madrid al febrer del 1998 i té per objectiu actuar com a grup de pressió en la defensa dels interessos dels associats En formen part Antena 3, Tele 5, Cuatro, la Sexta, Net Tv, i Veo És molt crítica amb les televisions públiques i defensa la supressió de la publicitat de tots els mitjans públics
Tariq Ramadan
Islamisme
Teòleg musulmà suís de llengua francesa.
Net de Hassan al-Bana, fundador dels Germans Musulmans Es llicencià en filosofia i literatura francesa i es doctorà en estudis àrabs i islàmics per la Universitat de Ginebra És professor invitat a diverses universitats del món i presideix l’European Muslim Neetwork EMN a Brusselles És autor de Radical Reform Islamic Ethics and Liberation 2008
marquesat de Vilafranca
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d'Alenzell.
Fou confirmat el 1760 al seu net, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de la Ciutat de Mallorca i diputat per les Balears El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga
Sarpedont
Mitologia
Heroi homèric, general de l’exèrcit lici aliat de Príam.
Mort per Patrocle, fou retornat a Lícia pel Son i la Mort Fill de Zeus i Laodàmia, segons unes fonts, o d’Europa, segons d’altres, fou també un heroi del cicle cretenc que esdevingué rei de Lícia Segons Diodor, el fill de Laodàmia, un segon Sarpedont, fou net del rei lici i l’aliat de Príam
Antonio Vico
Teatre
Actor teatral andalús.
Debutà a València 1865, i més tard actuà a Madrid i a Barcelona 1888-90, on assolí molt de renom El 1902 publicà Mis memorias Cuarenta años de cómico El seu net Antonio Vico Santiago de Xile 1903 — Madrid 1972, també actor, formà companyia 1932 amb Carme Carbonell i Nonell, amb la qual es casà el 1933
Josep de Gispert i Dulçat
Història del dret
Magistrat.
Era net d' Onofre Gispert i Boix s XVIII — Perpinyà 1757 i fill d' Antoni de Gispert Rosselló s XVIII — ~1790, també magistrats Fou president de la cort criminal de Perpinyà Empresonat per la revolució 1793, fou alliberat en caure Robespierre 1794 i recuperà el càrrec Escriví un Essai sur l’évidence i unes Observations sur la logique 1807
Jaume de Pinós
Història
Militar
Militar.
Comte de Vázquez Probablement net de Josep Galceran de Pinós El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles
Francesc Mas i Sardà
Economia
Financer.
El 1854 fundà, amb el seu soci J Vilalta, la Banca Vilalta i Mas mort el soci 1860, l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà 1949 El seu net, Josep M Mas-Sardà i Sells Barcelona 1918 fou president d’aquesta banca des del 1962
Folke Bernadotte af Wisborg

Asseguts a la taula del Consell de les Nacions Unides, d’esquerra a dreta: Trygve Lie, secretari general de les Nacions Unides; Folke Bernadotte; i Dmitry Z. Manuilsky (Ucraïna), president del Consell de Seguretat (1948)
© UN Photo
Història
Comte de Wisborg.
Diplomàtic suec, fill del príncep Oscar Bernadotte i net del rei Oscar II de Suècia Fou president de la Creu Roja de Suècia i un membre destacat d’aquesta organització durant la Segona Guerra Mundial Presentà als aliats l’oferta de capitulació nazi 1945 Delegat per l’ONU a Palestina 1948, per tal de mitjançar entre israelians i àrabs, morí assassinat pels sionistes
Armand Emmanuel Du Plessis de Richelieu
Història
Política
Polític francès.
Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina