Resultats de la cerca

Professor a la London School of Economics i a l’Indian Statistical Institute, des del 1980 exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És especialment conegut pels seus treballs sobre els efectes de la informació asimètrica en els mercats, i demostrà que els mercats redueixen l’assignació de recursos quan manquen mecanismes de verificació de la qualitat En la mateixa línia, assenyalà que la informació asimètrica entre els prestadors i els prestataris explicaria les elevades taxes d’interès dels crèdits en els mercats locals del Tercer Món, com també les dificultats de la…

El 1965 es graduà a la Universitat de Stanford, i el 1972 s’hi doctorà en informàtica Cap al 1970 ideà el protocol per a la xarxa ARPANET Advanced Research Project Network Els anys setanta, desenvolupà, amb Robert Kahn, els TCP/IP protocols de control de transmissió/protocols internet, que amplià des del càrrec de vicepresident de MCI Communications Corporations 1982-2005 Esdevingué el principal difusor d’ internet  entre el gran públic, impulsant la creació del correu electrònic i altres serveis Del 1992 al 1995 fou president fundador de la Internet Society i el 1998 fou nomenat president de…

Es graduà en enginyeria al Christ College de Cambridge 1944 Després del servei militar, estudià art en diverses institucions, entre les quals hi ha la Royal Academy de Londres 1951-53, on fou molt influït per Henry Moore , del qual fou també ajudant Posteriorment fou professor a la Saint Martin School de Londres 1953-79, on defensà una posició renovadora que s’afermà en la seva obra després d’una estada als Estats Units 1959 Allí fou directament influït per l’escultor David Smith , per Kenneth Noland  i d’altres Bé que les seves primeres escultures s’inscriuen en un realisme…

Descendent d’uns rics hisendats, estudià poc temps i exercí diverses professions Publicà un llibre de poemes The Marble Faun ‘El faune de marbre’, 1924 Cercà temes literaris en les condicions decadents del sud dels EUA després de la guerra de Secessió la novella Soldier's Pay ‘La paga del soldat’, 1926 el donà a conèixer Fou famós a França, on li fou concedida la Legió d’Honor, abans que als EUA, on era considerat un cronista de la decadència, la perversió i la crueltat humanes Oxford, on es comprà una granja el 1932, és el “Jefferson” de les seves novelles, marc d’una gran part de la seva…

El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968

Estudià a la Royal Academy of Music i a la Guildhall Scholl de Londres Debutà el 1967 amb Oberon , de CM von Weber, i posteriorment ingressà als cors del Festival de Glyndebourne, on el 1969 interpretà el paper de Mélisande i on tornà el 1970 i el 1975 El 1970 participà en l’estrena de The Knot Garden , de M Tippett, al Covent Garden, i un any després fou Pamina La flauta màgica a Ais de Provença S’especialitzà en les òperes de Mozart i Händel, tot i que arribà a estrenar obres d’autors contemporanis Ha estat membre de l’English Opera Group i de la companyia del Sadler’s Wells Theatre de…

De jove tocà als teatres de Broadway i en espectacles de vodevil El 1920 fou nomenat director musical del George White Scandals, i entre el 1922 i el 1923 exercí el mateix càrrec a les Greenwich Village Follies S’establí a Hollywood el 1930 En 1939-60 fou cap de música dels estudis de la 20th Century Fox, on compongué la banda sonora de més de 250 pellícules, per les quals assolí 9 Oscar i 45 nominacions, la darrera de les quals fou Airport G Seaton 1970, poc abans de morir Com a compositor seguí un estil romàntic que representava la millor música d’aquest gènere Escriví, entre d…

Estudià música a la Mannes School de Nova York i debutà el 1970 en un paper secundari de La flauta màgica al Metropolitan A partir d’aquest moment inicià una brillant trajectòria que la dugué als teatres d’òpera de París 1973 i als festivals de Glyndebourne 1973 i Salzburg 1974 El 1976 debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa al Festival d’Òpera d’Holanda El seu ampli repertori inclou òperes de C Monteverdi, WA Mozart, G Rossini, V Bellini i R Strauss, entre d’altres Ha estrenat obres de diversos compositors contemporanis, entre els quals cal esmentar D Argento, de qui el 1988…

Es llicencià en ciències musicals el 1960, i posteriorment amplià la seva formació a Europa El 1964 debutà a l’Òpera de Westfàlia, on romangué fins el 1966 Centrà el seu repertori especialment en R Wagner, i interpretà els papers de Freia L’or del Rin , Elisabeth Tannhäuser , Sieglinde La valquíria i Gutrune El capvespre dels déus Ocasionalment interpretà també papers d’òperes de WA Mozart i G Verdi Entre el 1966 i el 1969 cantà a l’Òpera de Graz, on fou la Leonore de Fidelio , personatge amb el qual debutà a l’Òpera de Viena 1969 Al principi dels anys setanta centrà el seu repertori en…

Fou professor d’història de l’Institute for Advanced Study, de Princeton Nova Jersey, i catedràtic de les universitats de Boston, Columbia, Pennsilvània i Wisconsin Especialitzat en història de la Grècia medieval, publicà Catalan Domination of Athens, 1311-1388 1948, reeditat el 1975, The Catalans in Greece traduït al castellà el 1975, Athens in the Middle Ages 1975, i The Papacy and the Levant, 1204-1571 1976-1984 Escriví articles en revistes especialitzades i fou director de l’extensa obra History of the Crusades 1955-1990 Fou membre de l’American Philosophical Society i des del 1958 membre…