Resultats de la cerca

El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori El 95% del terme no és conreat L’agricultura es limita a 550 ha 500 de secà garrofers, blat, ordi i vinya i 50 de regadiu blat i hortalisses, que aprofiten l’aigua de fonts Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes Hi ha una fàbrica de filats La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià La regressió demogràfica s’ha vist…

Correspon a la vall del gave de Maule o de la Saison, afluent del gave d’Auloron, formada pels gaves de Larrañe i de Santa Grazi, que neixen al pic d’Orhi també comprèn la part oriental del bosc d’Irati L’alta Zuberoa, entre Atharratze Tardets i la frontera amb l’Estat espanyol, és una zona de gorges, penya-segats i boscs i despoblada, mentre que la vall mitjana de la Saison és àmplia, fèrtil i poblada Produeix blat de moro, patates i farratge Hi ha ramaderia bovina i ovina Té energia hidroelèctrica Hi és també important el turisme hi ha estació termal a la capital i principal…

A la punta del Far , l’extremitat més oriental del cap Peloro, hi ha, des de temps antic, un far Aquest punt és considerat la partió del regne de les Dues Sicílies

Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El…

La quadra pertanyia a la sotsvegueria dels Prats de Rei, i el 1788 fou incorporada amb Solanelles i de Puigdemàger als Prats de Rei L’església dedicada a sant Pere i sant Feliu 1152 fou sufragània de Sant Miquel de Castellar entre els s XIV i XIX El 1878 fou creada parròquia, amb 20 famílies, algunes d’elles del terme d’Aguilar

Formada per un conjunt de serres de la Corredera i de l’Horno, entre altres i valls, és una àrea molt pobra i aïllada La construcció, els últims anys, de carreteres i la repoblació forestal de què ha estat objecte n'han millorat en part la situació

La part sud-occidental, muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, s’estén sobre els Carpats, i la part nord-oriental, formada per dipòsits alluvials, s’estén sobre la plana dels rius Prut i Siret El clima és continental, amb hiverns molt freds -4°C de temperatura mitjana al mes de gener i estius molt calorosos 25°C de mitjana el mes de juliol i una pluviositat escassa uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l’estiu És drenada per nombrosos rius Moldova, Siret, Prut, i el Dnièster en constitueix el límit septentrional Els sòls, molt fèrtils, són la base d’una agricultura pròspera, i…

El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de secà, que encara resten a la…

Situació Pany de mur en el qual és visible l’aparell, a base de pedres de riera disposades de manera que tendeixen a formar filades F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Terrades es troben al cantó nord-oriental del terme Centren un antic veïnat de masos avui deshabitat, enmig d’un bosc Mapa 296M781 Situació 31TDG950687 La localització d’aquesta església és difícil Des de la carretera N-II cal agafar un camí, uns 2 km abans d’arribar a Bàscara des de Girona, a mà dreta Aquest camí és el que porta al mas Espolla, des d’on cal anar al mas Gustà, el més proper a les ruïnes i l’únic…